Arxiu Històric

(Barcelona, 1933-2010)

Llicenciat en Ciències, secció de Químiques, per la Universitat de Barcelona, el 1956. Va ser membre fundador de la Societat Espanyola de Química Industrial i de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics.

Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant les dues primeres legislatures (1980-1988). En la seva tasca com a parlamentari, fou president de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i membre de la Diputació Permanent.

(Barcelona, 1917- 2011)

Va haver d'interrompre els seus estudis de Ciències, secció de Químiques, a la Universitat de Barcelona, el 1936, a causa de la guerra civil i l'exili. D'estudiant, va militar en la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i el Bloc Escolar Nacionalista. El 1935 ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Durant la guerra civil va lluitar al front de l'Ebre. S'exilià a França; a les universitats de Montpeller i la Sorbona de París va estudiar les llicenciatures de Matemàtiques i Enginyeria química i el doctorat en Física. A França també va treballar com a professor universitari i investigador científic.

Va tornar a Catalunya el 1952;  durant l'exili havia reorganitzat ERC a la clandestinitat, i el 1976 n'esdevingué el seu màxim dirigent. El 1973 va poder finalitzar els seus estudis de Química a la UB i entrar a treballar com a catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou diputat al Congrés espanyol entre 1977 i 1980 i al Parlament de Catalunya durant les dues  primeres legislatures (1980-1988). De 1980 a 1984 exercí com a president de la cambra.

(Barcelona, 1928-1999)

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1954. El 1949 s'integrà al Front Nacional de Catalunya (FNC), i editava revistes clandestines universitàries; fou detingut arran de la seva participació a la vaga de tramvies (1951)

Va ser l'advocat de Joan Cornudella Barberà, líder del FNC, i d'altres polítics davant del Tribunal d'Ordre Públic i els de la jurisdicció militar.

De 1973 a 1975 fou membre de la Comissió Catalana d'Amnistia, i va representar el FNC a l'Assemblea de Catalunya i a altres òrgans polítics.

Va abandona la militància al seu partit, i es va presentar per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984), i va ser diputat suplent després de la mort de Josep Maria Poblet Guarro.

A la tercera legislatura fou diputat per Convergència i Unió (CiU), entre 1988 i 1992.

Soci fundador de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 

(Girona, 1915- Palamós, Baix Empordà, 2003)

Va haver d'interrompre els seus estudis de Medicina, el 1937, a causa de la seva participació a la guerra civil espanyola, que li comportà l'internament en diverses presons i en un camp de concentració. A la Segona Guerra Mundia va participar, com a membre de l'exèrcit britànic, en diverses batalles, entre elles la de Normandia.

El 1949 la Universitat de Barcelona li va concedir la convalidació del títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia pels estudis realitzats a França.

Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya en la primera legislatura (1980-1984)

(Barcelona, 1924)

Cursà estudis a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona entre 1943 i 1947. Durant el franquisme, fou dirigent de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC).

De 1960 a 1976 va col·laborar amb el President de la Generalitat a l'exili, en Josep Tarradellas, i participà en la reorganització d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Representava a aquest partit a l'Assemblea de Catalunya i en altres organismes.

Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura (1980-1984).

(Tarragona, 1941)

Llicenciat en Arquitectura per la Universitat de Barcelona l'any 1967; durant els seus anys universitaris va ser membre actiu del Sindicat Democràtic d'Estudiants.

Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament de Catalunya durant la segona meitat de la primera legislatura, en substitució de Josep Roig Magrinyà (1982-1984).

Ha estat Arquitecte en cap de la Diputació de Tarragona i ha treballat com a assessor tècnic de diversos ajuntaments amb alta conflictivitat urbanística; també ha participat en la redacció de plans generals d'ordenació urbana. 

(Olot, la Garrotxa, 1940)

La seva vida ha estat molt vinculada a la Universitat de Barcelona: hi va fer estudis de Pèrit i  Professor Mercantil (1953-1959), la llicenciatura en Ciències Econòmiques (Premi Extraordinari, 1962), el doctorat en la mateixa matèria, (també qualificat amb Premi Extraordinari, 1964), i fou alumne de Filosofia i Lletres durant el curs 1960/1961. També té estudis de Dret.

Des del 1961 és professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (el 1966 esdevé el  catedràtic més jove d'Espanya, amb vint-i-cinc anys). Ha impartit, entre altres, les matèries de Teoria Econòmica, Història de les doctrines econòmiques,  Microeconomia, Macroeconomiaa, Economia del benestar i Fonaments de l'Anàlisi Econòmica. Ha ocupat els càrrecs d'Administrador General de la Universitat, director del departament de Teoria Econòmica, coordinador d'estudis i degà de la Facultat,  Es va jubilar l'any 2010, però va continuar la docència com a professor emèrit fins el 2013.

Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per ERC durant la primera i segona legislatura (1980-1984), però a l'inici de la segona renuncià a l'escó quan fou nomenat conseller d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

(Barcelona, 1930-Altafulla, 2004)

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1976)

Exercí la seva activitat com a crític cinematogràfic en diversos diaris i revistes, participà en  grups i empreses culturals, com Els Setze Jutges.

Fou professor d'Història de la Cinematografia a la Universitat de Barcelona des de 1969 fins al 2003, els últims tres anys com a professor emèrit.

Dirigí la secció cinematogràfica de l'Institut del Teatre de Barcelona i fou cap del Servei de Cinematografia de la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya, des de la qual va impulsar la Filmoteca de Catalunya.

Diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant la primera legislatura, en substitució de Francesc Vicens Giralt (1982-1984).

Ha fet donació del seu fons personal a la Universitat de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya.

(Santa Coloma de Gramenet, 1905- Barcelona, 1990)

Es llicencià en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, el 1928, en la especialitat d'Urologia.

L'any 1933 entrà al Servei d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigí des del 1951. El 1943 fundà hi fundà l'Institut d'Urologia com a escola d'especialització urològica que més tard es convertí en Fundació Puigvert.

El 1971 fou nomenat catedràtic d'Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la primera legislatura del Parlament de Catalunya (1980-1984)

(Vic, 1927)

Es llicencià en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1952. Es va especialitzar en psiquiatria, neurologia, electroencefalografia i geriatria.

Campió d'Espanya juvenil d'atletisme (1948-1950) mentre era universitari, va ser jugador internacional de rugbi.

El 1969 va fundar el primer Club Terapèutic d'Hospital Psiquiàtric a Catalunya i el 1970 fou nomenat subdirector de l'Institut Pere Mata de Reus.
Diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya (1980-1984) per la circumscripció de Tarragona. Fou membre de la Comissió de Drets Humans del Parlament.

(Lleida, 1915 - 2011)
Va cursar els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona entre 1930 i 1935.

Militant de la Joventut Republicana de Lleida, fundada el 1915 pel seu pare, Humbert Torres Barberà. S'integrà a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de la seva fundació, el 1931, i a la universitat es va afilir a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC).  

Va lluitar a la guerra civil, a la Columna Macià-Companys, i fou comissari polític d'ERC abans  d'exiliar-se a França el 1939. Allí va obtenir el diploma en civilització francesa, a la Universitat de Montpeller.

Ministre d'Instrucció Pública del Govern de la República espanyola a l'exili, i Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla Bosch (1948-1954), també col·laborà amb el president Josep Tarradellas.

El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la Comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977 i membre del Consell Consultiu de la Generalitat.

Fou diputat d'ERC al Parlament de Catalunya durant les dues primeres legislatures (1980-1988).

Senador a Madrid per designació autonòmica el 1980 i el 1982, on actuà com a vocal de Defensa i d'Afers Estrangers.

(Barcelona, 1927)

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1949.

Molt afeccionat a l'espeleologia, fou el primer a presidir la Comissió Tècnica d'Exploracions Subterrànies de la Federación Española de Montañismo, dins de la Falange Española Tradicionalista y de las Juventudes Obreras Nacional Sindicalistas.

Als anys cinquanta va formar part de la cèl·lula universitària clandestina del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i encarregat de la direcció de la revista Nous Horitzons.

El 1957 va patir un consell de guerra i fou empresonat fin el 1958. Aleshores marxà a París, on va estudiar crítica d'art. Allí fou expulsat del PSUC el 1965, acusat de “nacionalista”.

El curs 1979/1980 va exercir de professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, de la matèria Història de les Idees Estètiques.

El 1980 s'incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i fou diputat al Parlament de Catalunya durant la primera part de la primera legislatura (1980-1982). Entre 1982 i 1982 va ocupar un escó al Congrés de diputats espanyol.  

Del 1974 al 1981 també fou el director fundador de la Fundació Joan Miró. Fou el comissari en cap de l’exposició Cien años de Cultura Catalana, que el Ministerio de Cultura celebrà a Madrid l'any 1980.

(Barcelona, 1934)

Estudiant de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, secció de Química, entre 1952 i 1960.  També és diplomat en formació empresarial i en òptica.

Per les seves activitats clandestines, es va haver d'exiliar i va impulsar diverses publicacions des de l'exterior.

En tornar a Catalunya, va fundar el Partit Socialdemòcrata de Catalunya (PSDC). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 es presentà en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va obtenir l'acta de diputat per la província de Barcelona, però enmig de la legislatura es trencà la coalició i va passar al Grup Mixt. Al Parlament de Catalunya va ser president de diverses Comissions d’investigació, com la de la central nuclear d'Ascó, i la d'un possible dèficit en els serveis transferits de la Seguretat Social.