Altres

La tipografia Courier

Antigament, la majoria de les màquines d'escriure utilitzaven la tipografia Courier, ja que era una tipografia monoespaiada en la qual cada caràcter ocupava el mateix espai, d'acord amb el sistema que segu

Una característica de les màquines d'escriure és que a tots els caràcters se'ls atribuia la mateixa quantitat d'espai.

Els alfabets tipogràfics monoespaiats o no-proporcionals són aquells en què tots els seus caràcters ocupen el mateix ample.

Caràcter caracteritzat per la serva figura inclinada, semblant a la manuscrita però sense trets d’unió. També anomenada itàlica, bastarda o bastardilla.

Lletres les formes de les quals fan referència a l'escriptura manuscrita que s'emprava a Itàlia el segle XV. Les lletres cursives es creen de manera corresponent a una font. Cal diferenciar entre les cursives vertaderes -basades en la cal·ligrafia- i les obliqües -basades en la forma rodona d'un tipus-.

Tipografia creada per Aldo Manuzio (1449-1515) suposadament per economitzar espai -més estreta que les rodones habituals- i abaratir el producte imprès. Però, un dels motius importants que justifiquen el seu ús al s. XV era el d'apropar-se a l'estètica de la lletra cal·ligràfica dels manuscrits per tal de facilitar la llegibilitat dels nous formats en què s'emprava.

La flexografia es un sistema directo de impresión rotativa, es una técnica de impresión en el que se emplean planchas flexibles, en alto relieve, donde las zonas impresas están realzadas respecto a las zonas no impresas. Estas planchas que transfieren la imagen directamente de la plancha a cualquier tipo de sustrato. Las planchas se preparan mediante un tratamiento de luz UV, ya que dicho material es fotosensible, dónde previamente se elabora un negativo con la imagen.

Tècnica consistent en agrupar fulles o plecs, fresar-ne el llom, encolar-lo i enganxar-lo a la coberta. S’utilitza per llibres de moltes pàgines, té una bona relació qualitat/preu i tot I no durar massa, l’acabat és bo.

Tècnica que implica apilar els plecs d'un llibre en una pila i rebaixar-ne el llom per produir un bloc net de fulles individuals que s'enganxen sobre la coberta de paper més forta. S'utilitza per a la majoria de llibres comercials, ja que és una tècnica fàcil i econòmica de produir.