Personatges

Un tipògraf l'operari que fa motlles i els imprimeix. 

Un tipògraf ha de tenir unes qualitats i coneixements essencials per a efectuar la seva feina. Si no les té ha de treballar per a aconseguir-les. 

Una de les habilitats més importants és l'atenció, és a dir evitar distreure's raonant i procurant reflexionar sobre el que està fent. Un bon compositor és aquell que posa molta atenció en el que está fent i per tant aconsegueix fer menys errors. 

El tipògraf és un operari que practica la tipografia. Ho són el caixista, l'impresor, el teclista i el corrector tot i que els dos últims només ho són si abans han sigut caixistes. 

El tipògraf (caixista, componedor o linotipista) és qui ajunta els carácters per crear paraules, línies o pàgines per a ser impresos tenint en compte les normes tipogràfiques i ortogràfiques. 

Un tipògraf ha de tenir una base de cultura general per tal de no tenir dificultats en cap ámbit de la seva feina. El tenir aquesta cultura també li permet obtenir un lloc de treball més elevat i per tant més ben remunerat. 

Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich. 

La seva passió era la tipografia i va estudiar-ne i analitzar-ne molts alfabets, fins i tot va produir panells de fusta d'alfabets occidentals, inscripcions gregues o minúscules o cursives humanístiques. 

Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich on va rebre influència d'Alfred Willimann i Walter Käch.

Va dissenyar la família tipogràfica Univers tant per fotocomposició com per plom. A més a més va crear númeroses tipografies i logotips 

Adrian Frutiger és un dels artistes de la lletre més coneguts. El seu objectiu com a tipògraf era crear tipografies proporcionades de manera que no percebem la lletra de manera conscient, és a dir que no ens molesti al llegir. 

Adrian Frutiger va ser un dels primers tipògrafs que va treballar amb la impremta de Gutenberg, tipogràficament es va caracteritzar per la cerca de la llegibilitat i la bellesa en la forma. Posava molta atenció en els detalls i per això va produir 9 panells de fusta en els que hi havia des de alfabets occidentals, inscripcions gregues en majúscula fins a minúscules i cursives humanístiques.

Mètode tricromàtic d’impressió desenvolupat a partir de la litografia, reconegudament inventat i patentat per Godefroy Engelmann el 1839 a Estrasburg per guanyar el concurs anunciat per The Société d'encouragement pour l'Industrie national de litografia en color el 1828.

Procediment litogràfic que consisteix en l’ús d’una pedra per cadascuna de les tintes que volem utilitzar en la reproducció d’una imatge. Prèviament, s’ha de descomposar la imatge -calcant els contorns del dibuix a les pedres o mitjançant un sistema de registre pels gravats- i escollir-ne el número de matrius que es necessiten. Cada part descomposada -en cada pedra- s’entintarà amb el color escollit i, per tant, el paper passarà per la premsa tants cops com tintes s’utilitzin.

Reproducció litogràfica en color mitjançant l'ús de quatre pedres, una per cada color: vermell, blau, groc i negre. Procediment que a finals del segle XIX a Catalunya, en un entorn de sistema de producció semi industrial, es normalitzàper la seva economia i rapidesa, encara que després fou substituïda pel fotogravat que permetia una millor qualitat.Però, la cromolitografia es mantingué pels impresos comercials, com per exemple, els cromos dels paquets de tabac.