Submitted by El Aadmi Khadija on Sun, 05/13/2018 - 20:52
La tipografia DIN-Regular és la tipografia utilitzada per als senyals de trànsit a Alemanya. Aquesta tipografia té en compte la visibilitat inclús en mides petites.
Submitted by El Aadmi Khadija on Sun, 05/13/2018 - 20:49
La font, originalment dissenyada per a la Royal Prussian Railway Administration per a les lletres del material rodant, es va convertir més tard en un estàndard per a la senyalització alemanya d'Autobahn i després per a plaques de vehicles.
Submitted by El Aadmi Khadija on Sun, 05/13/2018 - 20:46
La tipografia DIN es va utilitzar per primera vegada per al sistema ferroviari alemany. Es va crear en una retícula molt simple, però amb una gran precisió i ordre. A més, malgrat la seva llarga trajectòria, la tipografia DIN encara té una sensació moderna.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:42
Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich.
La seva passió era la tipografia i va estudiar-ne i analitzar-ne molts alfabets, fins i tot va produir panells de fusta d'alfabets occidentals, inscripcions gregues o minúscules o cursives humanístiques.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:24
Adrian Frutiger va néixer a Suïssa l'any 1928, va treballar com a aprenent de tipògraf i va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Zúrich on va rebre influència d'Alfred Willimann i Walter Käch.
Va dissenyar la família tipogràfica Univers tant per fotocomposició com per plom. A més a més va crear númeroses tipografies i logotips
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 13:11
Adrian Frutiger és un dels artistes de la lletre més coneguts. El seu objectiu com a tipògraf era crear tipografies proporcionades de manera que no percebem la lletra de manera conscient, és a dir que no ens molesti al llegir.
Submitted by Gil Peña Èlia on Fri, 05/11/2018 - 12:48
Adrian Frutiger va ser un dels primers tipògrafs que va treballar amb la impremta de Gutenberg, tipogràficament es va caracteritzar per la cerca de la llegibilitat i la bellesa en la forma. Posava molta atenció en els detalls i per això va produir 9 panells de fusta en els que hi havia des de alfabets occidentals, inscripcions gregues en majúscula fins a minúscules i cursives humanístiques.
