Fotografia

Paper sensible a la llum que s'utilitza per a imprimir-hi imatges. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, el que varia és el temps d'exposició de la llum que s'hi aplica. 

Entre d'altres variants i podem trobar: gruix, mida, contrast...

Paper sensible a la llum d'impressió que s'utilitza com a suport per a la impressió d'imatges.

Paper sensible a la llum. La sensibilitat no és una característica variable d'aquest paper, però es pot modificar a través del temps d'exposició. 

Les característiques que sí que poden canviar en aquest tipus de paper són: la mida, el gruix, la textura, els tints, els tons, el tipus d'estucat i el contrast.

Paper recobert amb una emulsió fotosensible. S'utilitza en el procés de revelat per a traspassar-hi les imatges. N'hi ha de tres tipus: en blanc i negre, en color per a negatius i en color per a diapositives.

Part del procés de revelat que consisteix en fixar la imatge després de la exposició.

Per fer-ho es provoquen una sèrie de reaccions químiques que eliminen l'holur de plata sobrant ja que aquest és el que fa que la imatge vagi canviant. 

Els elements químics que es fan servir són tiosulfats de sodi o d'amoníac i el que fan és transformar l'holur de plata en en tiosulfats argentats que són el que la dissolució de fixat elimina. 

Pas dins del procés del revelat que dissol els halurs de plata no exposats durant el revelat.

El procés de fixat és el pas que es fa després de l'exposició d'un paper o pel·lícula que elimina halurs de plata innecessaris. Si no es fa aquest pas, la imatge no quedarà bé. 

Bany que es fa durant el procés de revelat d'una fotografia amb l'objectiu de que la imatge quedi clara i permanent. El que fa aquest pas és eliminar el bromur de plata sobrant del procés de revelat (aprox. 75%).

Màquina de composició tipogràfica basada en tècniques fotogràfiques. Es fotografiaven caràcters d'impressió en plom i es feien servir els negatius per a crear els diferents texts.

Les primeres fotocomponedores utilitzaven el mètode d'ampliació òptic. Aquesta tècnica utilitzava la llum en negatius molt petits, de manera que quan s'ampliava el caràcter, li apareixien deformacions que s'havien de solucionar manualment. 

Màquina basada en els sistemes de composició com la linotípia o la monotípia i per tant feien servir tècniques fotogràfiques. La impressió es feia sobre un paper fotogràfic o una pel·lícula.

A través d'un sistema òptic en una cambra obscura es projectaven caràcters sobre el paper i d'aquesta manera s'anava component el text. Alguns dels models que es van crear van ser la Lumitype, la Comupgraphic, la Varityper o la Itek.