Tècniques / Procediments

Firmin Didot formó parte de una familia de impresores, editores y tipógrafos que causaron una gran influencia en la historia de la tipografía en Francia. Firmin Didot (1765–1836), se encargó de llevar la responsabilidad de la empresa de fundición de tipos de su padre.

El llom a l'americana és aquell que resulta de l'enquadernació a l'americana, i per a fer-ho se segueixen els següents passos:

L'enquadernació grapada és un tipus d'enquadernació ràpida, senzilla, duradora i molt econòmica. En les arts gràfiques, l'enquadernació amb grapa es coneix com a enquadernació a caballet, el qual es refereix al fet de grapar el quadern unint els plecs entre sí. 

Les principals característiques d'aquest tipus d'enquadernació són:

A l'enquadernació rúsica fresada se l'anomena també "encolada a l'americana", i de la mateixa manera se l'anomena al llom. Això es deu a que va ser una tècnica utilitzada de forma massiva per a enquadernar edicions de butxaca, còmics, fotonoveles, etc. als Estats Units. Aquest tipus de llom es caracteritza per tenir les fulles del llibre tallades i encolades dierctament a la tapa, s'utilitza en enquadernacions per a llibres impresos en digital, revistes edicions econòmiques, etc.  

En l'enquadernació grapada, els fulls que composen la publicació es dobleguen per la meitat, de manera que es forma un únic quadern composat per díptics. El grapat es duu a terme al centre del plec amb una o dues grapes, depenent de la mida de la publicació. Es tracta d'una tècnica d'enquadernació econòmica, la qual s'utilitza en revistes, fanzines, còmics, manuals, etc.

L'enquadernació grapada o a caballet (també anomenada cosit a galápago) és una enquadernació en la qual els fulls s'uneixen formant un quadern grapat amb una o dues grapes col·locades al llom que es forma pel plec central. Aquest sistema d'enquadernació és utilitzat per revistes, catàlegs i butlletins.

En l'encuadernació rústica fresada, se l'anomena també "enquadernació a l'americana", d'aquí en deriva el nom del llom "a l'americana". D'aquesta manera el llom queda llis formsant angles rectes.

Perteneció a una familia pobre. Dejó los estudios a los 15 años, y combatió en el Ejército Federal durante la guerra civil estadounidense. En 1865 inventó una máquina sumadora que fue la primera generadora de dinero para la compañía de Hollerith. Estaba obsesionado en crear una máquina que proporcionara una composición tipográfica automatizada y conservara todos los matices de excelencia en tipografía e impresión fina. Por lo que en 1887 inventó un sistema de composición, y fundó la empresa Monotype.

Nació en el seno de una familia pobre. Con 15 años dejó los estudios y combatió en la guerra civil estadounidense. En 1887 creó la Lanston Monotype Machine Company, junto con J. Maury Dove y  John Sellers Bancroft, cerebro de la materialización de la idea de Lanstón, que se plasmó en la máquina de Monotype. Estaba compuesta por una componedora y una fundidora. La primera producía una tira de papel agujereada que pasaba a la fundidora donde se comprimía el metal fundido sobre la matriz, para conseguir cada uno de los signos tipográficos. Los renglones se generaban automáticamente.

Tolbert Lanston, a fines del siglo XIX, estaba obsesionado en crear una máquina que proporcionara una composición tipográfica automatizada y conservara todos los matices de excelencia en tipografía e impresión fina. Por ello, creó la compañía que creó y fabricó Monotypes durante tres cuartos de siglo. Su sistema Monotype fue el primer concepto digital puesto en uso diario en plantas de composición tipográfica en todo el mundo. El Monotype fue un precursor pionero de la revolución informática en la industria de la composición tipográfica.