Els nadons d'entorns familiars bilingües es recolzen en la lectura labial com a mecanisme per a diferenciar cada idioma i els facilita l'aprenentatge, segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB). Aquesta és la conclusió de la investigació realitzada pels professors del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i de l'Institut d'Investigació en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), Ferran Pons i Laura Bosch, i per David J. Lewkowicz, de la Northeastern University (Boston, EUA), que ha estat publicada en la revista Psychological Science.
Segons els investigadors, els nadons utilitzen diferents mecanismes per entendre les persones del seu entorn i aprendre a parlar, i un d'ells és llegir els llavis de les persones que els parlen. L'estudi ha constatat que els nadons bilingües dirigeixen l'atenció a la boca dels seus interlocutors abans i durant més temps que els nadons monolingües, en un mecanisme que, segons l'article acadèmic, és “crucial per diferenciar les llengües i facilitar l'aprenentatge”.