Gabriel Brncic, és compositor, pedagog i especialista en tecnologia i música electroacústica, a la Universitat de Barcelona. Des de 1975, el músic xilè està vinculat amb Phonos, primer laboratori de música electroacústica català, fundat entre d'altres, per Josep Maria Mestres Quadreny, en què Brncic és peça capital. La música de Gabriel Brncic destaca per ser generalment amb instruments de corda (com el violí, viola o violoncello) mostrant certs trets distintius. D'una banda, el seu contingut provoca situacions de xoc, on es produeix una convulsió a causa de la convivència d'elements musicals propis de la tradició amb els reconeguts com actuals. Els timbres tradicionals conviuen amb els de la tecnologia moderna, en una mena d'encreuament continu entre aquestes expressions. D'altra banda, la música s'entronca amb la tradició local, amb les arrels culturals llatinoamericana i xilena. En síntesi, podem parlar que la seva obra conté ritme tímbric, d'harmonia tímbrica o, millor encara, d'una polifonia tímbrica, que sorgeix de l'immens treball de creació i derivació a què sotmet a l'objecte sonor sol i/o en combinació amb altres, acompanyat del seu complement: el silenci. Tots dos, en un únic argument d'expressió temporal, s'equilibren.
L'esdeviment d'aquest concert enregistrat té lloc al Paranimf de l'Edifici Històric durant l'any 1992.