En trànsit neix amb la voluntat de reivindicar el paral·lelisme tecnològic en el que vivim empesos pels grans avenços tecnològics i la novetat.
Una crítica directa a l’ús, o més aviat l’abús, que es fa de les tecnologies. Es presenta la societat com una societat adormida i totalment inconscient. El trànsit, estat induït per les tecnologies, acaba retenint els nostres cossos a causa del seu caràcter hipnotitzador. Així, els personatges del videoart es presenten com agents passius davant de l’atac de les tecnologies. Es pretén que l’espectador arribi a l’estat de trànsit durant el visionat del videoart i el porti a la pròpia reflexió.