Els avantatges de la simulació per formar professionals de la salut, aproximant-los a la realitat clínica, es veuen limitats per la dificultat de repetir les sessions amb la freqüència necessària per mantenir les competències al llarg del temps. El desenvolupament de les estructures de l'ensenyament en simulació continuen presentant la limitació de necessitar l'organització de la sessió ad hoc per a l'ensenyament. Els programes que interactuen amb l'alumne mentre aprèn i practica li proporcionen un feedback respecte al seu aprenentatge, li fan saber quan està preparat per ser avaluat, l'avaluen i certifiquen aquesta avaluació, i permeten, així, que el professor conegui a distància el rendiment i la qualificació obtinguda per l'alumne. Per una altra banda, l'alumne pot repetir aquest procés sempre que li convingui al llarg de la seva vida professional. En aquest moment hi ha diferents programes interactius de diversa complexitat tecnològica que permeten aquest avenç, encara que la seva limitació actual és la impossibilitat de permetre les competències del treball en equip.

Carmen Gomar Sancho és catedràtica d'Anestesiologia i Reanimació del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la UB. És consultora sènior de l'Hospital Clínic i codirectora acadèmica del Laboratori d'Habilitats Clíniques de la Facultat de Medicina de la UB.