Amb motiu de l'exposició El rectorat Badia i la Transició a la Universitat de Barcelona, ubicada al vestíbul de l'Edifici Històric, entre el 3 de desembre de 2007 i el 23 de gener de 2008, té lloc l'homenatge al catedràtic i rector emèrit Antoni Badia i Margarit, com reconeixement a la seva dilatada i rica trajectòria acadèmica, professional i humana. El prestigiós filòleg desenvolupa una tasca fonamental a la investigació de la llengua catalana, especialment, en el camp de la lingüística històrica.
El doctor Badia, Barcelona, 1920, va ser catedràtic de gramàtica històrica de llengua castellana i de gramàtica històrica catalana a la UB fins a la seva jubilació, el 1986. Badia i Margarit és erudit en geografia lingüística; els seus treballs de lingüística estructural i de la història de la lingüística, i les relacions del català amb llengües veïnes es consideren essencials.
Com a rector de la UB, 1978-1986, contribueix a la catalanització, la democratització i el foment del contacte de la universitat amb la societat catalana, tot coincidint amb la presidència de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), 1989-1995.
Entre els nombrosos reconexeiments internacionals cal destacar la presidència de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, 1973-1976. El món acadèmic el reconeix com a doctor honoris causa per diferents universitats, a destacar, la Universität Salzburg, Àustria (1972), Université de Paris IV: Paris-Sorbonne (1986), el Knox College de Galesburg, Illinois, EUA (1990), i la pròpia UB (2007). Per la seva banda, la societat catalana el distingueix en diversos guardons, com ara, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic, el 1999, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 2003.
L'esdeveniment té lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), el 13 de desembre de 2007.