La conferència fa una revisió històrica de l’astronomia i es  centra en els resultats de la missió Gaia, que està descobrint la nostra galàxia amb un grau de detall sense precedents; per Xavier Luri, director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB. Presenta l'acte Gemma Marfany, delegada del rector per a la divulgació científica, el dia 4 d'abril de 2022 a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB.

L’astrometria és la branca de l’astronomia que s’encarrega d’estudiar la posició i el moviment dels astres.És una disciplina molt antiga; de fet, durant molts segles l’astronomia com a ciència va ser essencialment astrometria: la feina dels astrònoms se centrava a mesurar les posicions dels astres. L’eina principal de què disposaven eren els catàlegs astronòmics, reculls de posicions i magnituds dels estels i els planetes. Els catàlegs més antics es remunten a la cultura mesopotàmica. Al llarg de la història, moltes civilitzacions han contribuït a completar i refinar aquests reculls de dades, fins al punt d’arribar al límit de les capacitats tecnològiques de cada període (els predecessors de les dades massives o big data). A principis del segle xx es creia que s’havia arribat al límit de coneixements, i per això l’astrometria semblava una disciplina tancada. Tanmateix, l’accés a l’espai i en particular les missions Hipparcos i Gaia de l’Agència Espacial Europea van fer reviure l’astrometria i han revolucionat l’astronomia.