Ferro amb petites quantitats de carboni (entre el 0,05 % i el 2,10 %). El ferro pur (ferrita) ofereix poca resistència mecànica i poca duresa, i experimenta deformacions plàstiques; amb l’addició de carboni augmenta la resistència mecànica, la duresa i el límit elàstic, i disminueix la ductilitat. La principal propietat de l’acer és la forjabilitat a temperatures superiors a 723 °C. L’acer ordinari o acer al carboni rep diversos noms segons la quantitat de carboni que conté: acer extradolç, acer dolç, acer mig dolç, acer mig dur i acer dur.
Acer de baix aliatge i alta resistència, amb menys del 0,3 % de carboni i menys de l’1,6 % de manganès, que conté molts elements d’aliatge (crom, níquel, molibdè i coure, principalment) en petites quantitats (< 1 %) i s’endureix per dissolució sòlida i per l’existència de cristalls molt petits de ferrita.
nota:
La sigla BAAR és l'abreviació de baix aliatge i alta resistència. La sigla anglesa HSLA és l'abreviació de high strength low alloy.
Acer BAAR amb menys del 0,16 % de carboni i percentatges inferiors al 0,1 % de niobi, vanadi, titani i nitrogen. S’endureix per ferrita fina i per precipitació de carburs durant el laminatge en calent.
Aliatge de ferro, molt baix en carboni (entre 0,03 % i 0,20 %), un 12 % com a mínim de crom, i quantitats variables de níquel, titani, molibdè, cobalt, alumini, tàntal, niobi i coure. Les propietats inoxidables són atribuïdes a la capa d’òxid de crom (Cr2O3) que es forma a la superfície de l’acer. Segons la composició química i, per tant, la microestructura, les propietats i les seves aplicacions, els acers inoxidables es divideixen en austenítics, martensítics, ferrítics i dúplex (austenoferrítics). L’acer inoxidable estabilitzat és el que conté elements química que formen carburs, com ara el niobi, el tàntal, el titani i el vanadi.
