Fig 2.3a                                                                Fig 2.3b                                                        

En un erlenmeyer es posa el metall a atacar i l’àcid: Quan s’utilitza HNO₃ (Cu, Pb), l’atac es pot afavorir si s'escalfa una mica l’erlenmeyer sobre una reixeta metàl·lica si la flama del bec unsen és ben petita (Fig 2.3a). En canvi quan l’àcid és no oxidant es desprèn hidrogen i per tant el muntatge ha d’estar lluny dels becs Bunsen i per escalfar s'utilitza una placa calefactora (Fig 2.3b). Per evitar pèrdues d’àcid durant l’atac, es posa un embut a la boca de l’erlenmeyer i damunt un matràs rodó amb gel subjectat degudament.