A l'ensenyament de medicina,  el desenvolupament de competències transversals com és la comunicació metge-pacient durant la consulta mèdica ha estat acceptada com a contingut important dels plans d'estudi de medicina i reconeguda com una competència essencial pels organismes d'acreditació i les organitzacions internacionals d'educació mèdica. De fet, juntament amb el coneixement mèdic i les habilitats clíniques pràctiques, les habilitats de comunicació representen un component essencial de la competència mèdica. S'ha comprovat que aquestes habilitats afecten directament a la seguretat del pacient i a la confiança en l'equip mèdic, i que contribueixen de manera important a aconseguir resultats de salut positius en els pacients.

L'evidència demostra que és possible capacitar els estudiants en aquestes habilitats de comunicació i que els mètodes d'aprenentatge de tipus vivencials són els més eficaços. Aquest tipus d'ensenyament requereix un entrenament específic que no es pot obtenir mitjançant el model de classes magistrals, oferint lliçons o seminaris de tipus demostratiu. Perquè sigui efectiva, la formació en habilitats de “comunicació clínica” requereix que l'estudiant assagi amb pacients simulats sota supervisió i observació directa, i rebi un feedback específic i personalitzat. Això exigeix programes d'ensenyament amb petits grups, impartit per professors experts en la matèria i de forma integrada amb la resta d'habilitats clíniques, és a dir, no mitjançant intervencions puntuals, sinó al llarg de tot el currículum.

El model de simulació clínica col·laborativa MOSAICO, que combina metodologies docents actives com són la simulació clínica i l'aprenentatge col·laboratiu [1] (pdf a l'annex), s'ha proposat com a mètode educatiu eficaç i eficient en l'educació mèdica per adquirir adequadament aquestes competències comunicatives i actitudinals en alumnes del grau de medicina. Aquest model s’està utilitzant actualment a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut-campus Clínic (Universitat de Barcelona) a les assignatures de Cardiologia, Psiquiatria i Urologia. Donat l’èxit del model en les esmentades assignatures clíniques, a l’assignatura pre-clínica de Genètica Mèdica ens vam proposar implementar-lo. Abans però, vam fer una prova pilot amb estudiants voluntaris per determinar si el projecte era viable en una assignatura pre-clínica. A més a més, dos professors de la Unitat de Genètica (Dra. Castillo i jo mateixa) vam rebre formació en simulació per part del IDP-ICE. La proba pilot va constar de tres sessions en les que van participar 34 estudiants. Després de cada sessió es va passar un qüestionari de satisfacció als estudiants. Aquests van manifestar un alt grau de satisfacció personal amb l'activitat (mitjana 4.8 sobre 5), la van considerar d'extraordinària utilitat per al seu aprenentatge (mitjana 4.9 sobre 5) i els va resultar de gran ajuda per entendre la resta dels continguts tractats a l'assignatura de Genètica Mèdica mitjançant altres metodologies docents i per al seu futur professional (mitjana 4.8 sobre 5). Per tant, el model de simulació clínica col·laborativa MOSAICO resultava una metodologia eficient i satisfactòria per harmonitzar els coneixements teòrics amb les habilitats i actituds clíniques a l'assignatura de Genètica Mèdica [2]. Els estudiants ens van demanar que incorporéssim el taller com una activitat obligatòria a l’assignatura.