La finalitat del projecte que es proposa, i que es pot considerar una continuació natural del que es va iniciar a la convocatòria PID-2012 (“Anàlisi descriptiva de l’ús que fan del campus virtual Moodle els alumnes del grau de Mestre. Implicacions docents”)  és la de revertir una situació poc desitjable que el nostre grup d’innovació docent ha detectat en relació a l’ús que fa l’alumnat del campus virtual Moodle, i que consisteix en que un percentatge significatiu de les accions que es realitzen dins d’aquest campus són improductives des del punt de vista docent (veure l’apartat 5 per a més detalls).

Per tal de millorar aquesta situació educativa, pretenem analitzar si un canvi en l’estructura del campus virtual Moodle suposa també una millora docent. Estudis previs del grup suggereixen que les eines “Glossari” i “Qüestionari” es poden configurar com a accions fonamentals en l’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumne i de treball cooperatiu en condicions d’avaluació continuada i durant els diferents períodes del curs de l’assignatura.

En aquest sentit, el projecte de millora docent planteja realitzar una comparació entre un grup-classe amb un disseny Moodle que inclogui l’oferta de “Glossaris” i “Qüestionaris” i un grup de control on el disseny sigui equivalent amb l’excepció d’aquests dos recursos, contrastant els percentatges d’ús de les tres categories formatives anteriorment definides pel nostre grup (obligatòries, fonamentals i accessòries). Per a tal fi, s’analitzaran les accions de l’assignatura “Didàctica de la matèria l’energia i la interacció” (grau de Mestre d’Educació Primària) que realitzen els alumnes al treballar amb el Moodle, mitjançant els registres que queden emmagatzemats als servidors del Campus Virtual de la U.B. Per fer això, es relativitzaran el nombre d’entrades en base al nombre d’alumnes i de l’oferta de material didàctic penjat pel professor per poder veure les proporcions d’accions corresponents a cadascuna de les tres categories. A partir d’aquest punt, s’analitzarà també si hi ha una relació estadísticament significativa entre l’activitat de l’alumnat en quan a l’ús de glossaris i qüestionaris i les qualificacions obtingudes al procés d’avaluació de l’ assignatura objecte del present estudi.

A partir d’aquest coneixement sobre cóm utilitza l’alumnat aquestes eines fonamentals de l’aula virtual, molt probablement es visualitzaran els beneficis en l’aprenentatge dels estudiants en funció de si el disseny del Campus Virtual tendeix a ser un repositori d’informació (fet força habitual) o si, pel contrari, tendeix a ser una estructura més interactiva, col·laborativa i constructivista.  

El projecte es desenvoluparà dins del grau de Mestre d’Educació Primària (EP), concretament a l’assignatura de la “Didàctica de la matèria, l’energia i la interacció” (EP). Inicialment, es planteja realitzar l’anàlisi a dos grups d’alumnes, un amb les eines font de l’estudi (“Glossaris” i “Qüestionaris”) i un de control, sense aquestes eines.

Les accions concretes a realitzar al 2016 són:

Recollir i depurar els registres automàtics de Moodle a l’assignatura abans esmentada, per tal d’analitzar l’ús que fa l’alumnat d’aquesta aula virtual, categoritzant les seves accions en obligatòries, fonamentals i accessòries.

Analitzar el comportament de l’alumnat davant les eines fonamentals dels glossaris i els qüestionaris. En aquest sentit es pot visualitzar en quin moment al llarg del curs fan servir aquestes eines i com les fan servir. Per exemple fent entrades de definicions al glossari o senzillament visualitzant-les com a eina de consulta.

Comparar estadísticament el comportament de l’alumnat en un disseny del Moodle amb eines de treball cooperatiu i d’autoregulació dels aprenentatges com són els glossaris i qüestionaris, amb un que tendeix a ser un simple repositori d’informació.

Analitzar les impressions de l’alumnat vers aquests dos estils de disseny de Moodle amb escales de Likert.

Proposar al cos de professors universitaris noves estratègies docents per tal de potenciar que l’alumnat realitzi accions fonamentals amb més freqüència, i validar estadísticament aquestes estratègies.

Analitzar si hi ha una relació entre els usos d’aquestes dues eines fonamentals  i el  rendiment acadèmic de l’alumnat.

Finalment, es preveu fer difusió dels resultats del projecte a diferents congressos i fòrums de recerca educativa i d’ensenyament de les ciències experimentals.