Com hem apuntat, en aquest projecte ens plantegem dos objectius fonamentals:

1. Implantació de l’aprenentatge basat en problemes i projectes.

Aquest és el principal objectiu, i es concreta en la transformació de l’actual sistema de pràctiques en un sistema de problemes/casos i de projectes.

D’aquesta manera reproduirem dins de l’aula casos reals d’anàlisi de dades, i els estudiants hauran d’afrontar de manera integral tots els passos del procés d’anàlisi: obtenció de les dades, depuració i preparació de les dades, anàlisi estadística, presentació de resultats (taules, gràfiques i mapes) i anàlisi substantiva dels resultats per respondre a la pregunta inicial.

El nostre objectiu fonamental és capacitar els nostres estudiants per ser autònoms en les tasques d’anàlisi de dades, i això requereix integrar tots aquests passos. No pensem que calgui posar l’èmfasi tant en el desenvolupament de procediments estadístics complexos, que resulten sovint difícils d’adquirir per als estudiants de grau de ciències socials, sinó en totes les competències instrumentals necessàries per desenvolupar projectes reals d’anàlisi de dades.

Això vol dir que treballarem també amb eines per la recollida de dades (singularment el software Qualtrics, que tenim al departament), per l’anàlisi (R i Excel) i per la visualització (R, Excel, Carto) i presentació.

En alguns casos plantejarem casos/problemes més específics, i en altres plantejarem projectes de més abast que es realitzin al llarg del curs en petits grups, en relació entre ells i amb el professorat. En el cas dels projectes, afavorirem que siguin els propis estudiants els que en decideixin, en cooperació amb el professorat, el contingut de tal manera que parteixin dels seus propis interessos i inquietuds.

Alguns dels exemples que es poden plantejar en forma de casos/problemes, o que podrien ser eventualment matèria de projectes més llargs poden ser els següents (els plantegem a tall il·lustratiu):

• Desigualtats socioeconòmiques i comportament polític a Barcelona. Anàlisi ecològica i individual amb dades estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona i enquestes municipals i del CEO.
• El debat polític a twitter: polarització o diàleg? Anàlisi de xarxes relacionals i anàlisi de text de la xarxa social a partir de determinats grups d’usuaris i/o hashtags/paraules clau
• Les bases electorals dels nous partits: el cas de Podemos i Ciutadans
• El vot a l’extrema dreta a Europa: determinants econòmics i culturals

En tots els casos es plantejarà que els estudiants, amb l’ajut dels docents i del becari de suport, busquin les dades, les preparin per l’anàlisi, desenvolupin i interpreten les anàlisis. Farem èmfasi en potenciar el treball col·laboratiu, i en l’ús d’eines que el faciliten, tant les pròpies del Moodle com d’altres (Dropbox, Sharepoint, Drive, Trello). Finalment, plantejarem la presentació dels projectes en forma de pòsters i/o exposicions orals a classe basades en presentacions de PPT o similar, amb l’objectiu de treballar també les competències comunicatives.

Dissenyarem l’estructura dels casos i possibles projectes pensant també en l’avaluació de la contribució dels estudiants. Algunes eines, com els fòrums del moodle, entre d’altres, ens han de permetre seguir les contribucions individuals.

2. Transició a l’ús del software lliure

Com hem dit, en el marc de la transformació de l’ensenyament d’anàlisi quantitativa, volem incorporar l’ús del software lliure R. R és un entorn de programació lliure i obert, que s’utilitza cada cop més en diferents àmbits professionals per la seva potència, versatilitat i accessibilitat. A més, en el marc d’R s’hi desenvolupen projectes que ens aporten eines molt interessants des d’un punt de vista docent. Algunes d’aquestes eines són les següents:

• Aplicacions Shiny per visualitzar problemes d’anàlisi. https://shiny.rstudio.com/gallery/ Alguns exemples didàctics es poden trobar a http://students.brown.edu/seeing-theory
• Swirl http://swirlstats.com/: Cursos interactius per usar R que es desenvolupen des de la mateixa consola

L'ús d'R via llenguatge de programació presenta una dificultat afegida potencialment important pels nostres estudiants que no hi estan habituats. En aquest sentit, existeixen algunes opcions que permeten ajudar en la introducció mitjançant eines gràfiques d'ús més senzill i intuïtitu. Considerem, fonamentalment, les següents eines:
• Jamovi https://www.jamovi.org/ És una interfície gràfica que permet superar les dificultats d’entrada que pot plantejar el treball amb sintaxi d’R per als estudiants. Altres alternatives són Deducer o R-commander.

Addicionalment, plantegem potenciar l’ús d’Excel o el seu equivalent lliure (LibreOffice Calc) per a totes aquelles aplicacions per les quals és més apropiat que R. Excel és un programa d’ús gairebé universal, i els nostres estudiants en tenen un coneixement força limitat.

Aquest objectiu implica incorporar en la nostra docència també aquestes competències instrumentals. Afavorirem una entrada progressiva dels estudiants gràcies a les interfícies gràfiques ja esmentades, que ens han de permetre acompanyar els estudiants en la transició entre el software basat en finestres al basat en la línia de comandes. Entenem, tanmateix, que aquesta inversió val la pena perquè té un fort component professionalitzador i capacitador, que pot donar als estudiants de ciencies polítiques de la UB un perfil distintiu.

Tot plegat implicarà també una revisió dels plans docents en què, eventualment, s’ampliaran les hores dedicades a l’anàlisi de dades i es reduirà la magistralitat, que s’anirà substituïnt per sessions pràctiques de treball en els projectes supervisat pels professors. Es cercarà sempre l’equilibri entre la part substantiva i la instrumental.