En el sistema d’aprenentatge actual l’error es conceptualitza com un obstacle que cal evitar ja que priva l’estudiant de l’èxit, l’eficàcia i el criteri desitjat. Això pot generar situacions d’estrès i d’angoixa que redueixin la participació a l’aula. Aquesta connotació negativa de l’error està especialment arrelada en processos d’aprenentatge tradicional en què el docent transmet uns coneixements i espera que l’estudiant els assoleixi, qualificant el grau d’assoliment final. En metodologies d’aprenentatge actiu, en què l’estudiant construeix el coneixement a partir de l’experiència, cal depassar la visió de l’error com una desviació punible de la norma i reconvertir-lo en un desajust entre el resultat obtingut i el desitjat. L’acceptació i anàlisi de l’error pot esdevenir així un element constructiu, centrat en l’estudiant, que proporciona oportunitats d’aprenentatge. En aquest context el rol del professor consisteix en diagnosticar a través de l’error, plantejar situacions d’aprenentatge, guiar amb una actitud flexible respecte del pla inicial i avaluar processos i estratègies. Així, l’estudiant pren un rol protagonista en què s’integra la individualització (error propi) i la socialització (error entre iguals), assolint així un aprenentatge més profund i permanent.

L’aprenentatge a través de l’error és particularment significatiu en aquells contextos en què el procés és tan o més important que el resultat. En l’adquisició de destreses la pràctica és indispensable i l’estudiant ha de poder desenvolupar-se en un entorn segur i lliure de tensions. Tanmateix, la construcció d’aquest aprenentatge requereix que l’estudiant sigui capaç d’identificar possibles fonts d’error i avaluar-ne l’impacte en el resultat, per poder dur a terme la tasca de la millor manera possible. Actualment la majoria de pràctiques docents es fonamenten en l’observació de rols model que realitzen correctament la tasca proposada. No obstant, aquesta pràctica té deficiències entre les quals destaquen una actitud passiva per part de l’estudiant que dificulta l’aprenentatge efectiu, i una manca d’avaluació crítica de les diferents etapes del procediment que afavoreix un mimetisme superficial mancat de la consciència de l’error.

Amb l’objectiu de superar les limitacions de l’adquisició de destreses basat en l’observació de models, aquest projecte proposa una estratègia docent basada en l’aprenentatge a partir de l’error. Així, es pretén desenvolupar una sèrie de suports audiovisuals que reflecteixin els punts claus que són font d’error més habitual en laboratoris de Química Analítica. La primera part d’aquest suport audiovisual mostrarà procediments experimentals en què es donin els errors més freqüents que tenen lloc en l’adquisició d’una determinada destresa. L’estudiant haurà de visualitzar el material i avaluar-lo per tal de detectar els errors comesos, posar-los en comú, discutir el seu impacte i proposar una correcció. La segona part del material audiovisual mostrarà el procediment realitzat de manera correcta per tal que l’estudiant contrasti la correcció proposada. Amb aquesta estratègia es busca la implicació i proactivitat de l’estudiant perquè prengui consciència de l’error i com evitar-lo, interioritzant així la pràctica correcta i contribuint al desenvolupament de la competència de capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, aplicació dels coneixements a la pràctica; capacitat de prendre decisions i adaptació a situacions noves).