Submitted by print-g2-21-22 on Mon, 03/28/2022 - 19:02
STATEMENT Quan el silenci vol dir solitud Quan la pols vol dir oblit Quan la fosca vol dir abandó Solitud, abandó, oblit. Rellotges aturats Escurada sobre l'abocador poal penjat vora la cisterna Raspalls eixuts, sense vida Finestres tancades per les que no entra el sol, ni tan sols l'oratge. L'oblit porta la vertadera mort.
