Carrer 26 de desembre

STATEMENT
Quan el silenci vol dir solitud
Quan la pols vol dir oblit
Quan la fosca vol dir abandó
Solitud, abandó, oblit.
Rellotges aturats
Escurada sobre l'abocador
poal penjat vora la cisterna
Raspalls eixuts, sense vida
Finestres tancades per les que no entra el sol, ni tan sols l'oratge.
L'oblit porta la vertadera mort.

PUNT DE PARTIDA
Carrer 26 de desembre, sorgeix de rebostejar els racons d'una casa deshabitada després de la mort de les dues persones encarregades d'habitar-la. La paraula rebostejar agafa un sentit diferent, entenem aquesta a mode de la casa com un rebost, on cercar i posar ma.

CONTEXT
Aquest projecte neix a partir d'una situació personal de dol. Lo succeït desencadena enfrontar-se, per una banda, a l'acomiadament de dues persones que han mort i alhora a una casa que mai tornarà a ser viscuda.
La casa es converteix amb l'objecte de reflexió que articula el projecte. A través de l'habitatge es mostra el buid que queda en les parets i el dol que es reflecteix en elles. La llar connota un espai viscut, habitat, que arrossega en les seves instàncies una memòria familiar.

FORMALITZACIÓ
Carrer 26 de desembre es materialitza agafant forma de fotollibre. En aquest hi trobam diverses fotografies de la casa, com si es tractés d'un passaig per les diferents estances d'ella.
Saló, cuina, bugaderia, bany, corral, sala d'estar, menjador i per últim, l'habitació.
A través d'aquest recorregut d'imatges, qui té a les seves mans el fotollibre recorr amb elles i els seus ulls la casa, entra en ella. D'alguna manera l'espectador es converteix en una mena de veïna que ve a demanar alguna cosa, i cercant a qui hi viu es troba la casa desnonada.