REPRO_Q1_19/20
Vivim en una època de reproductibilitat total, les tècniques han evolucionat de tal manera que pràcticament tots els àmbits de la nostra vida poden ser reproduïts. Si pots imaginar-ho, podem imprimir-ho!, anuncia un eslògan publicitari representat per l’habitació íntegrament impresa d’un hotel, que es redissenya diàriament: subjectivitats produïdes a mida, substituïbles més que perdurables. Ens parlen d’una realitat dirigida no tant a la difusió dels missatges, com al consum de noves experiències. El mestissatge i la disseminació produïts per la globalitat de les comunicacions i les fabricacions digitals, hi han transgredit la nostra experiència temporal i física; la permeabilitat de l’art en aquest entorn ha desembocat en un objecte complex, difícil de definir o delimitar.
L’estampa contemporània, pel seu caràcter inter-medial, i per la seva relació amb els processos i idees lligats a la multiplicitat, ocupa un lloc central: més enllà de les tècniques associades a la còpia d’un original, han resultat objectes que subverteixen la concepció mateixa de l’original. La noció de reproductibilitat, que va sorgir per acostar-nos el que estava lluny de nosaltres, ha esclatat massivament; es correspon amb una matriu intangible que pot donar lloc a empremtes de diferent naturalesa i de manera il·limitada. Des de l'àmbit dels Tallers de Gravat i Impressió propiciem un context d'exploració al voltant d'aquestes qüestions, que aprofundeixen entorn dels fluxos de comunicació i reproducció. Un context per projectar i seguir qüestionant les formes de visualitat i materialitat possibles, i el sentit i la comprensió de les representacions lligades a multitud d'imatges precedents.
L’ensenyament dels processos que envolten la creació gràfica consideren les transformacions i noves orientacions de la producció artística contemporània. La impressió més enllà de ser un «instrument de producció» s’incorpora plenament als discursos artístics, establint un corpus complex per la pluralitat del seu abast. Entenem el gravat com un context de treball en què intervenen els mecanismes i conceptes que envolten la creació artística. L’alumne aprofundeix en els conceptes formals i en els continguts que aborda en el seu projecte i treballa a partir dels processos associats als mitjans d’impressió. De la mateixa manera, ha de poder establir i explicar les relacions conceptuals entre la feina i els referents plàstics, literaris o visuals en relació amb els seus projectes.
- Reproductibilitat: idees i processos
- Imatge impresa en la instal·lació
- Construcció d'imaginaris gràfics. Cos i gènere
- Art, còpia, apropiació i autoria
- De la sintaxi gràfica a la postfotográfica
- Art en l'esfera social. Stencil.
Bibliografia general
- AAVV. El grabado. Historia de un arte. Barcelona: Skira, 1981.
- BEGUIN, André. Dictionnaire technique de l’estampe. París: Bruxelles, 1977. 3 vols.
- MARTÍNEZ Moro, J. Un ensayo sobre grabado (A finales del siglo XX). Santander: Creática, 1998.
- SOLER, Ana y CASTRO, Kako (coord.). Inter(medios). La matriz intangible. Universidad de Vigo. Vigo, 2004.
Bibliografia tècnica específica
- Antreasian, G. i Adams, C. The Tamarind book of lithography: art and techniques. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., 1971.
- Tamarind Institute. Photolithography : a manual. Albuquerque : Tamarind Institute, cop. 2002
Bibliografia específica
- BAL, Mieke. Conceptos viajeros en las humanidades. Una guía de viaje. Cendeac, Murcia, 2009.
- BENJAMIN, Walter. Discursos interrumpidos I. Taurus, Madrid, 1989.
- BOURRIAUD, Nicolas. Postproducción. La cultura como escenario: modos en que el arte reprograma el mundo contemporáneo. Adriana Hidalgo editora, Buenos Aires, 2004.
- BOURRIAUD, Nicolas. Radicante. Adriana Hidalgo editora, Buenos Aires, 2009.
- KRAUSS, Rosalind E. La originalidad de la vanguardia y otros mitos modernos. Alianza Forma, Madrid, 2006.
- PRADA, Juan Martín. La apropiación posmoderna: arte, práctica apropiacionista y teoría de la posmodernidad. Fundamentos, Madrid, 2001.
- RAMÍREZ, Juan Antonio. El objeto y el aura. (Des)orden visual del arte contemporáneo. Akal. Madrid, 2009.
- SCHWARTZ, Hillel. La cultura de la copia. Parecidos sorprendentes, facsímiles insólitos. Editorial Cátedra. Valencia, 1998.
- SUEUR-HERMEL, Valérie. Fantastique : l’estampe visionnaire de Goya à Redon. Paris : Bibliothèque nationale de France, 2015.
Imatge de portada: Jenny Holzer, postals. LO INDESCRIPTIBLE, Museu Guggenheim Bilbao, 2019.