Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

La figura següent mostra una part d’un procés que s’esdevé a la cèl·lula

1.- (1 punt)

a) Indiqueu com s’anomena l’enllaç que uneix dues bases nitrogenades de cadenes polinucleòtides complementàries i assenyaleu-ne un a la figura

A) peptídic

B) d’hidrogen

C) fosfat ric en energia

D) glucosídic

b) Les biomolècules que formen part de l’RNA però no del DNA són:

A) desoxiribosa i timina

B) guanina i citosina

C) ribosa i uracil

D) ribosa i alanina

c) Les bases X i Y de la figura són:

A) guanina i citosina

B) timina i citosina

C) timina i guanina

D) citosina i adenina

d) L’enllaç que uneix dos aminoàcids entre si en una proteïna s’anomena:

A) peptídic

B) d’hidrogen

C) fosfat ric en energia

D) glucosídic

2.- (1 punt)

A continuació es mostra la seqüència d’aminoàcids d’una part d’una proteïna

lisina – alanina – glutamat – treonina

La taula mostra els codons de cada un d’aquests aminoàcids:

Aminoàcid	Codó
alanina	GCC
treonina	ACU
lisina	AAG
glutamat	GAA

Escriviu la seqüència de bases del fragment de DNA que codifica la seqüència d’aminoàcids d’aquesta part de la proteïna.

3.- (1 punt)

La figura següent representa una biomolècula. Indiqueu com s’anomena i la funció de les dues regions assenyalades (A i B)

Nom

Funció de la regió A

Funció de la regió B

Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Una estudiant de batxillerat ha decidit investigar com influeix la llum en la durada del cicle vital dels grills. Disposa d’un gran nombre de mascles i femelles i de dotze petits terraris, així com dispositius que permeten regular la temperatura, la llum i la humitat del sòl, variables que probablement influeixen en la durada del cicle.

En el seu quadern de recerca, l’alumna ha escrit:

“PROBLEMA A INVESTIGAR: Com influeix la llum en la durada del cicle vital dels grills?

HIPÒTESI: Potser la manca de llum accelera el cicle vital dels grills”.

1.- (1 punt)

a) Determineu quina és la variable independent de l’experiment i quina és la dependent.

b) Dissenyeu un possible experiment per contrastar la hipòtesi d’aquesta alumna.

2.- (1 punt)

a) Aquest esquema correspon al cicle vital dels insectes. Assenyaleu clarament on es realitzen la meiosi i la fecundació. Indiqueu també les fases que són haploides i les que són diploides.

b) Expliqueu breument la importància biològica de la meiosi.

OPCIÓ A

Exercici 3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

El següent fragment ha estat adaptat de la novela “L’origen perdut”, de Matilde Asensi, on els protagonistes troben a la selva amazònica una població descendent d’antics indígenes inques, que havien fugit dels conqueridors espanyols i les malalties que contagiaven feia més de 400 anys:

(INDÍGENA): -No us apropeu. Ens podeu contagiar el xarampió, la verola, la grip i les altres malalties espanyoles.

(PROTAGONISTA): -Però si esteu immunitzats! Els vostres avantpassats que van sobreviure van produir anticossos contra totes aquelles malalties i, per tant, vosaltres, els seus descendents, també els heu heretat. No us podem contagiar res.

1.- (1 punt)

El protagonista parla d’anticossos. Expliqueu què són els anticossos, quins són els efectes que produeixen i quines cèl·lules els fabriquen.

2.- (1 punt)

En el diàleg hi ha un error conceptual important. Expliqueu on està l’error.

3.- (1 punt)

S’ha comprovat que les malalties infeccioses provoquen una mortalitat menor a les poblacions que han estat exposades a l’agent infecciós que les provoquen. Per exemple a Europa, lloc on feia segles que es patia la malaltia, al segle XVI la verola matava un 25% dels que la contreien. En canvi, quan els indígenes americans van entrar en contacte amb la verola per primera vegada, la mortalitat va arribar al 90% dels contagiats. Expliqueu per quin mecanisme s’adquireix aquesta resistència.

Exercici 4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Un home, que està afectat d'una determinada malaltia, té descendència amb una dona sana. Dels vuit fills que tenen, quatre són nois i quatre són noies. Totes les noies pateixen la mateixa malaltia que el pare, però cap dels nois no la té.

1.- (1 punt)

A partir d’aquesta informació, representeu el “pedigri” (arbre genealògic) d'aquesta família. Quin és el patró d’herència més probable d’aquesta malaltia (dominant/recessiu; lligat al sexe/autosòmic)? Raoneu la resposta. (Feu servir cercles per representar les femelles i quadrats pels mascles. Assenyaleu els individus afectats per la malaltia pintant l’interior de la figura).

Ompliu a les taules.

PEDIGRÍ

	Patró d’herència
	dominant / recessiu	lligat al sexe / autosòmic
Argumentació

2.- (1 punt)

a) Descriviu el mecanisme de determinació (“herència”) del sexe en les persones. Elaboreu una taula amb les combinacions possibles.

b) En una discussió familiar, una de les filles diu: “és l’òvul el que determina el sexe”. El seu germà opina que el que determina el sexe és l’espermatozou que participa en la fecundació. Argumenteu quin dels dos té raó.

OPCIÓ B

Exercici 3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

L’acidèmia làctico-pirúvica és una malaltia hereditària que provoca grans acumulacions de lactat a alguns òrgans. És produïda per un dèficit de l’enzim piruvat deshidrogenasa, que catalitza la reacció:

Piruvat deshidrogenasa

PIRUVAT ACETIL CoA

NAD⁺ NADH CO₂

1.- (1 punt)

Observeu la reacció química que catalitza l’enzim:

a) A quin lloc de la cèl·lula es produeix aquesta reacció?

b) Quin és la destinació metabòlica de l’NADH produït a la reacció?

c) Indiqueu una altra via metabòlica que també genera NADH

2.- (1 punt)

Les cèl·lules del sistema nerviós obtenen l’energia quasi exclussivament de l’oxidació aeròbica de la glucosa. Raoneu per què una deficiència d’aquest enzim afecta, especialment al sistema nerviós.

3.- (1 punt)

Les persones afectades per aquesta malaltia han de seguir una dieta rica en greixos i molt pobre en glúcids. Feu un esquema senzill del catabolisme que expliqui perquè en aquestes persones s’acumula lactat i perquè els convé molt més ingerir lípids que no glúcids.

Exercici 4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Una característica de les plomes d’una certa varietat de gallines i galls està controlada per un sol gen amb dos al·lels: plomatge normal i plomatge arrissat.

L’esquema presenta el resultat d’un encreuament entre un gall i una gallina, tots dos homozigots.

1.- (1 punt)

a) S’encreuen un gall i una gallina, tots dos de la F1. Completeu la taula amb els genotipus esperats dels descendents (F2)

	Gàmetes procedents del gall pare (F1)
Gàmetes procedents de la gallina mare (F1)

b) Indiqueu la proporció esperada de fenotipus a la F2.

2.- (1 punt)

Completeu la taula 2 amb algun dels conceptes de la taula 1

Taula 1

A	Dominant
B	Haploide
C	Gàmeta
D	Homozigot
E	Recessiu
F	Diploide
G	Autosoma
H	Heterocromosoma o cromosoma sexual
I	Heterozigot
J	Gònada

Taula 2

Descripció	Lletra de la taula anterior
Individu que per a un determinat caràcter presenta al·lels diferents
Al·lel que no es manifesta en presència d’un altre al·lel del mateix gen
Cèl·lula sexual
Dotació cromosòmica dels espermatozoides dels organismes amb cicle biològic diplont
Cromosoma que intervé en la determinació del sexe als mamífers