PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Setembre 2004,
Convocatòria d’incidències (Sèrie 4)
Pautes de correcció
Exercici 1 (-->exercici)
1) (1 punt)
-Les úniques cèl·lules que
poden fer el procés meiòtic són les que donen lloc als gàmetes, òvuls o
espermatozoides.
-La informació genètica de les
cèl·lules d’un mateix individu és idèntica, amb l’excepció dels gàmetes,
obtinguts per meiosi. Totes les altres cèl·lules s’han obtingut per mitosi i
per tant són genèticament idèntiques. La causa que diferents tipus cel·lules
siguin tan diferents és que al llarg del procés de diferenciació cel·lular
s’activen diferents gens en cèl·lules de distints teixits.
2) (1 punt)
La figura 2 correspon a una
anafase-I (anafase de la 1ª divisió meiòtica), doncs observen que s’estan
separant cromosomes (amb dues cromàtides cadascun) homòlegs (Al·lels “A” en un
i “a” en l’altre).
A la figura 1 es pot observar
una anafase-II, doncs el que s’està separant són les cromàtides que a l’altre
figura apareixien unides, formant part del mateix cromosoma.
3) (1 punt)
És precisament mitjançant la
meiosi que es pot explicar el nombre de gàmetes possibles a formar (prescindint
de la recombinació). Si observem a la
figura 2, veiem que la separació dels cromosomes homòlegs –que es disposen a
l’atzar a la placa metafàsica- es podria haver donat també en sentit contrari
(A/A a la dreta i a/a a l’esquerre). Es podrien haver format els gàmetes AB,
Ab, aB, ab.
Exercici 2 (-->exercici)
1) (1
punt)
Sense enzim, no es produeix reacció.
Amb enzim, va apareixent piruvat: poden dir que linealment durant els 30
minuts, o que la velocitat d’aparició va disminuïnt en funció del temps)
2) (1
punt)
Exercici 3A (-->exercici)
1) (1 punt)
Adequació del tipus de llet per a l'obtenció
de iogurt.
La
variable independent en aquest experiment és el tipus de llet: entera o
desnatada.
La
variable dependent (tot i que no es demana) és la quantitat i qualitat del
iogurt obtingut amb cada tipus de llet.
2) (1 punt)
L'error està en
l'espessant (llet en pols) que solament s'afegeix als recipients amb llet
desnatada i això pot introduir variables noves que no estan controlades.
|
Què és la
fermentació |
La
fermentació és una via metabòlica anaeròbica, d'oxidació parcial del substrat
i que té lloc a citosol de les cèl·lules
i mitjançant el qual un grup de bacteris, llevat i altres cèl·lules obtenen la seva energia |
|
|
Tipus |
Làctica |
Alcohòlica.. |
|
Substrat |
Glucosa |
Glucosa |
|
Productes
finals |
Àcid làctic |
Alcohol etílic
i CO2 |
|
Tipus de
cèl·lules |
Bacteris del
gènere Lactobacillus, Streptococcus |
Llevat del
gènere Sccharomyces |
Exercici 4A (-->exercici)
1) (1 punt)
Com la transcripció és la síntesi d’una
cadena de RNA a partir d’una cadena de DNA, la transcripció inversa serà
obtenir una cadena de DNA a partir d’una cadena de RNA
RNA viric: CUAAUGU
DNA cel·lular: GATTACA
2) (1
punt)
A
c)
mRNA a partir de DNA. Es dóna al nucli
La transcripció en les cèl·lules eucariotes no es
dóna als ribosomes ni al citoplasma, es dóna al nucli, i s’obté mRNA; als
ribosomes i al reticle endoplasmàtic rugós es dóna la traducció
Justificació
B)
d)
la pauta de traducció de mRNA en els ribosomes
El codi genètic no és la informació genètica, és la
pauta mitjançant la qual el mRNA es tradueix en una cadena polipeptídica,
procés que es dóna als ribosomes.
Justificació
Exercici 3B (-->exercici)
1) (1 punt)
A) Segueix el patró autosòmic recessiu :
nn :
marró
N- :
negra
NN x nn
Nn x
Nn
!/4 NN
2/4 Nn 1/4
nn
3/4
¾ 12 = 9 rates negres i ¼ 12 = 3 rates marrons de l’enunciat
No es tracta d’un
caracter lligat al sexe perquè les proporcions són les mateixes en mascles que
en femelles. A més a més :
XN Y x Xn
Xn
XN Xn XnY
On els mascles serien marrons, mentre que l’enunciat ens diu que són
negres.
B)
|
|
mascle |
femella |
|
1r
encreuament |
NN |
nn |
|
2n
encreuament |
Nn |
Nn |
2) (1 punt)
Aquesta
rata negra pot ser Nn o NN. Per averiguar el seu genotip la creuem amb una
femella homozigota recessiva nn. En el moment que a la ventrada aparegui alguna
rata nn, i per tant marró, ens indicarà que el mascle era heterozigot. És el
que s’anomena encreuament prova.
3) (1 punt)
A) La variable independent és la quantitat
de suplement vitamínic i la v. depenent és l’increment de pes, ja que segons la
quantitat de suplement que afegim al pinso i que controlem nosaltres, anirà
variant el pes.
B) El control de l’experiment és el grup A
de rates a les que no donem el suplement vitamínic. Podria ser que les rates
incrementessin de pes per altres raons que no haguéssim controlat en
l’experiment i per això necessitem un grup control en les mateixes condicions
ambientals que el primer a excepció de la variable que volem investigar.
Exercici 4B (-->exercici)
1) (1 punt)
Si.
La
selecció natural és el mecanisme, proposat per Darwin com a motor de
l'evolució, pel qual un fenotip determinat d'una espècie té més avantatges
reproductores en un habitat concret. Els
insectes amb millor camuflatge seran menys visibles pels depredadors i podran
reproduir-se i deixar una major descendència.
2) (1 punt)
a) Els gens són els elements que determinen
els caràcters i sobre ells actua l'evolució. Les mutacions i la recombinació
genètica són les fonts de la variabilitat.
b) La selecció natural, selecciona dintre de
tota la variabilitat genètica aquells individus millor adaptats al medi, que
seran els que deixaran una major descendència.
És molt possible que els alumnes posin
com a exemple el cas de les girafes o el
de la Biston betularia(papallona del bedoll)
aquesta viu en els boscos d'Anglaterra, presenta formes amb coloració
blanca i formes amb coloració grisa. Els seus depredadors són ocells. A causa
de la industrialització, la població de papallones blanques va disminuir dràsticament mentre augmentava
la població de papallones grises que eren menys visibles en els trons dels
bedolls ennegrits pel procés industrial.
Pels exàmens
de repetidors/es, substituir la pregunta 1 per aquesta:
Exercici 1 repetidors (-->exercici)
1) (1 punt)
El número
d’augments pot calcular-se a partir de la relació entre la mida aparent i la mida real. En aquest cas el
dibuix indica que la mida aparent del diàmetre del camp òptic és de 7 cm,
mentre que la mida real és de 70 micròmetres (70 m * 1 cm/104 m
= 0,007 cm)
Nº augments = 7
cm/ 0,007 cm = 1000
El diàmetre
aparent del granulòcit és de 1,4 cm. Com la mida real s’obté de la relació
entre la mida aparent (1,4 cm = 14.000 m) i el nombre d’augments (1000)
obtindrem que mesura realment 14 m.
2) (1 punt)
Les indicacions
són orientatives. Cada alumne/a assenyalarà aquella part del dibuix que
consideri.
|
|
Estructura |
Funció |
|
A |
Pseudopodi |
Prolongació de
la membrana i el citoplasma que permet que la cèl.lula es desplaci i encercli
una partícula per incorporar-la |
|
B |
Mitocondri |
Oxidar la
matèria orgànica obtenint-se energia en forma d’ATP (cicle de
Krebs, -oxidació dels àcids grasos, cadena resp.,...). |
|
C |
Complex de
Golgi |
Organitza la
circulació molecular de la cèl.lula. Transport, maduració i acumulació de
proteïnes, glucosilació, síntesi de lisosomes,... És un orgànul d’excreció. |
|
D |
Lisosomes |
Orgànuls amb
enzims que fan la digestió intracel.lular de la matèria orgànica (orgànuls
vells o material captat per la cèl·lula) trencant-la en molècules
reutilitzables per la cèl.lula. |
|
E |
Reticle endoplasmàtic rugós |
Transport de
les proteïnes que es sintetitzen en els ribosomes que presenta en la cara citoplasmàtica.
Comença la glucosilació de proteïnes. Forma la membrana del nucli. |
3) (1 punt)
El procés de la
imatge és la fagocitosi. Les fases són:
-
Els
pseudopodis encerclen la partícula alimenticia mitjançant el moviment de
l’hialoplasma.
-
Es
crea un fagosoma (endosoma, vesícula d’endocitosi, vacuol digestiu,...)en
fusionar-se els dos pseudopodis.
-
Els
lisosomes acudeixen i associen la seva membrana a la del vacuol, formant-se un
vacuol secundari (fagolisosoma), i posteriorment alliberen els enzims que
contenen.
-
Per
últim la cèl·lula ha incorporat les partícules un cop digerides pels enzims
lisosomals. (Les restes no útils podran ser eliminades per exocitosi)