PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Setembre 2004,
Convocatòria d’incidències (Sèrie 4)

 

La prova consta de quatre exercicis. L'exercici 1 (3 punts) i 2 (2 punts) son comuns. Dels exercicis 3 (3 punts) i 4 (2 punts) hi ha dues opcions: A i B. Heu de respondre els exercicis 1 i 2 i escollir entre una de les dues opcions. En cap cas podeu respondre amb un exercici de l'opció A i un altre de l'opció B.

 


Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Dos alumnes de segon de Batxillerat, el Marc i la Laia, es troben per estudiar biologia.

 

1. (1 punt) Tots dos tenen alguns dubtes, que es plantegen al diàleg següent:

Marc: Totes les nostres cèl·lules poden fer la divisió cel·lular per meiosi?

Laia: No, per meiosi no, totes ho fan per mitosi.

Marc: Un altre dubte... totes les meves cèl·lules no tenen la mateixa informació genètica, oi? Com que una neurona i una cèl·lula muscular són tan diferents...!

Identifiqueu les errades que apareixen i justifiqueu-ho.

 

2. (1 punt) La conversa continua. Ara és la Laia la que planteja un dubte al Marc...

Una persona és heterozigòtica per a dues parelles de gens situats als cromosomes 1 i 2 respectivament.

Tinc dubtes sobre aquestes figures de dues fases diferents de la meiosi: quina és l’anafase-I i quina l’anafase-II?

 

        Figura 1                                                                          Figura 2

 

 

Contesteu la Laia, indicant quina figura correspon a una anafase-I i quina a una anafase-II. Justifiqueu-ho explicant les diferències entre una i l’altra.

 

3. (1 punt) Expliqueu, raonadament, quants gàmetes diferents pel que fa a aquest parell de gens, podrà formar la persona de la que parla la Laia a la pregunta anterior.

 

 


 Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Cuadro de texto:

 

 

L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.

Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1. (1 punt)

Expliqueu què espereu que passi a cadascun dels dos tubs en funció del temps.

 

 

2. (1 punt)

Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.

 

Nº de tub

 Tub 1

Tub 2

Tub 3

Tub 4

Tub 5

Tub 6

Fosfenolpiruvat (mmol)

1

5

10

20

30

40

Piruvat aparegut (μmol . min-1)

2.5

6.3

7.7

8.7

9

9

 

Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (μmol) que apareix, amb la quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i interpreteu-ho.

 


 Opció A

  

Exercici 3A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Per tal de determinar quin tipus de llet (entera o desnatada) d'una determinada marca és més apropiada per obtenir iogurt s'ha fet el següent experiment:

-         s'han omplert el mateix número de petits recipients idèntics amb la mateixa quantitat dels dos tipus de llet,

-         s'ha afegit a cada recipient una petita quantitat (la mateixa en tots els casos) de iogurt,

-         s'ha afegit únicament als recipients amb llet desnatada una petita quantitat d’espessant  (una cullerada de llet en pols),

-         s’han tancat tots els recipients,

-         s'han col·locat tots els recipients en el mateix bany d'aigua que s'ha mantingut calenta al voltant dels 35°C, durant 36 hores..

 

1. (1 punt)  Quin és el problema que s'investiga? Quines és la variable independent

de l’experiment?

 

2. (1 punt) L’experiment, tal com està descrit, mostra alguna errada relacionada amb el control de les variables. Identifiqueu-la i explique la causa de l’error.

 

3. (1 punt)  Els iogurts són el resultat de la fermentació dels glúcids presents a la llet. A la taula següent :

-         descriviu què és la fermentació,

-         enumereu-ne 2 tipus que conegueu i

-         indiqueu-ne: substrat, productes finals i tipus de cèl·lules que la realitzen.

 

Què és la fermentació

 

Tipus

 

 

substrat

 

 

productes finals

 

 

tipus de cèl·lules

 

 

 

 


Exercici 4A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Algunes malalties hereditàries comencen a ser tractades amb "teràpia gènica", que consisteix bàsicament en substituir el material genètic defectuós per un altre que realitzi la seva funció correctament. Una possibilitat consisteix en utilitzar virus innocus (no patògens) que infecten selectivament alguns teixits i que són portadors de la informació genètica que cal substituir. Són virus amb RNA anomenats retrovirus. Ténen l'enzim transcriptasa inversa, que realitza el procés de transcripció però en sentit contrari.

 

1. (1 punt)

Feu la transcripció inversa de la següent cadena d’RNA víric: CUAAUGU. Especifiqueu quin tipus de polinucleòtid (àcid nucleic) s’obté.

 

2. (1 punt)

Les preguntes seguentes es contextualitzen en una cèl·lula eucariota. Encercleu en cada cas lòpció correcta i justifiqueu la seva validesa.

 

A) La transcripció consisteix en generar fragments de:

            a) DNA a partir de mRNA Es dóna als ribosomes

            b) mRNA a partir de DNA. Es dóna als ribosomes

            c) mRNA a partir de DNA.Es dóna al nucli

            d) mRNA a partir de DNA. Es dóna al reticle endoplasmàtic rugós    

Justificació

 
 

 

 

 

 

 

 

 


B) El codi genètic és:

            a) el conjunt de gens que té una determinada espècie

            b) el DNA que té un determinat ésser viu

            c) la pauta de transcripció del DNA en els ribosomes

            d) la pauta de traducció de mRNA en els ribosomes

Justificació

 
 

 

 

 

 

 

 

 


 

Opció B


 

Exercici 3B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Es va encreuar una rata mascle negre de laboratori amb una femella marró. Les 14 rates que van néixer a la ventrada van ser totes negres (6 mascles i 8 femelles). Unes setmanes després es va agafar a l’atzar un mascle i una femella de la ventrada i es van encreuar entre ells. En la nova ventrada van nèixer 12 rates: 9 de negres (5 mascles i 4 femelles) i 3 de marrons (2 femelles i 1 mascle)

 

1. (1 punt)

Indiqueu els genotipus del mascle i de la femella del primer i del segon encreuament. Justifiqueu quin és el patró d’herència de la pigmentació marró.

 

 

Mascle

Femella

1r encreuament

 

 

2n encreuament

 

 

 

 

2. (1 punt)

Des d'un laboratori col·laborador us han enviat una rata mascle de color negre. Raoneu  quin encreuament faríeu per tal de determinar el seu genotipus pel que fa al color del seu pèl.

 

3. (1 punt)

Aquestes rates són utilitzades per determinar com influeix un determinat complex vitamínic en el creixement. Per a això s’han fet dos grups: el grup A s’alimenta exclussivament del pinso habitual i el grup B, a més del pinso habitual, rep un suplement del complex vitamínic. S’ha vigilat que la resta de condicions com ara la disponibilitat de l’aigua, l’espai vital etc, fossin les mateixes en tots els casos. El creixement de cada animal es determina a través del pes del seu cos.

a)      Quina és la variable independent? I la dependent? Raoneu-ho

b)      Descriviu el control d’aquest experiment.

 

 

 


 

Exercici 4B (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

A la sisena edició de l’obra L’origen de les espècies, Charles Darwin escriu sobre el cas dels insectes que obtenen protecció dels depredadors per la seva semblança amb el  seu entorn (fulles, branques, etc.):

 

Aquesta adaptació comença amb una semblança, petita i accidental, amb un objecte que es troba habitualment en l’ambient dels insectes, com pot ser una fulla o una branqueta. Posteriorment, qualsevol variació que millori, d’alguna manera, aquesta semblança i que ajudi al camuflatge dels insectes, tendiria a ser preservada mentre que les variacions que la disminuïssin serien  eliminades.

 

1. (1 punt)  Quan Charles Darwin analitzava els fenòmens d’adaptació de les espècies, sempre ho feia a partir de la idea de la selecció natural. Creu que el concepte de selecció natural està present en aquest text? Expliqueu-ho.

 

2. (1 punt) Darwin no va poder explicar, tal com ho fem en l’actualitat, la gran diversitat existent entre els individus d’una mateixa espècie.

a) Quines són les idees actuals sobre l’origen d’aquesta variabilitat?

b) Quin és el paper de la variabilitat en el procés d’adaptació de les espècies? Expliqueu-ho a través d’un exemple (diferent del dels insectes esmentats en l’enunciat) .

 


Per a l’examen de l’alumnat repetidor, cal substituir la pregunta 1 per aquesta:

 

 

Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Un alumne de batxillerat ha estat observant extensions de sang humana. En el seu quadern ha dibuixat el camp òptic i les observacions de les cèl·lules que ha pogut realitzar al microscopi òptic.

 

1.      (1 punt) A quants augments ha fet aquesta observació? Calculeu en micròmetres el diàmetre real de la cèl·lula que l’alumne ha anomenat com granulòcit .

 

2. (1 punt) La figura següent és un dibuix de la imatge d’un granulòcit obtinguda per microscòpia electrònica.

Assenyaleu clarament en el dibuix amb una fletxa cadascuna de les següents estructures cel·lulars o orgànuls.

 

a. pseudopodi

b. mitocondri

c. complex de golgi

d. lisosomes

e. reticle endoplasmàtic rugós.

 

3. (1 punt) Indiqueu com es diu el procés que s’observa a la imatge i descriviu les seves fases principals.