La quantitat de productes que veiem anunciats als supermercats o als mitjans de comunicació com a “verds” i “ecològics” ha augmentat considerablement en els últims anys gràcies a la seva elevada demanda. Aquesta moda comercial ha convertit el màrqueting verd o eco-màrqueting en una estratègia de competitivitat entre les empreses, que veuen el tema “ecològic” com una oportunitat de mercat.
Però… és verídica tota la informació que trobem? Un cotxe es pot considerar “ecològic”? O es tracta només d’estratègies publicitàries per millorar la imatge d’algunes empreses o productes, conegut com a greenwashing o publicitat ecològica enganyosa?
Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), perquè una publicitat es pugui considerar ecològica ha de promoure actituds i comportaments responsables cap al medi ambient, com ara animar a reciclar, estalviar recursos o promocionar productes ecodissenyats o amb certificacions ecològiques.
Què es considera publicitat ecològica enganyosa*?
- Publicitat parcialment real: només incideix en certes característiques del producte, sense tenir en compte altres aspectes ambientals. Per exemple, un tipus de paper no és necessàriament més ecològic perquè provingui de plantacions forestals sostenibles, sinó que també cal valorar les emissions de CO₂ o l’ús de clor durant el seu blanqueig.
- Publicitat sense proves: informa dels aspectes ecològics d’un producte sense donar dades que ho puguin corroborar. En aquest sentit, molts productes es defineixen com a “eco” sense explicar els seus avantatges.
- Publicitat falsa: dóna informació errònia als usuaris. N’és un exemple l’ús d’imatges de natura en productes que no tenen cap millora ambiental, o l’ús de paraules i símbols indicant que el producte disposa d’una certificació ambiental oficial quan en realitat no en té cap.
- Publicitat parcialment comparativa: informació que pot ser real si comparem productes d’una mateixa categoria, però que pot confondre als usuaris sobre l’impacte real d’aquell producte. Un exemple clar són els anuncis de cotxes “eco”, “nets” o “verds”.
- Publicitat feble: manifesta de forma poc explicativa un concepte ecològic creant confusió als consumidors. Per exemple, el concepte “100% Natural” no vol dir necessàriament que sigui “ecològic”, atès que hi ha productes naturals com l’arsènic que també poden ser nocius.
- Publicitat irrellevant: dóna informació real, però que no és important o útil per als consumidors, com succeeix amb els productes que porten el símbol de “lliure de CFC” tot i que els CFCs estan prohibits per llei des de fa vint anys.
* NOTA: Aquesta llista de característiques de la publicitat ecològica enganyosa està basada en TerraChoice.
Més informació
- Primeros anuncios “condenados” por publicidad verde engañosa. Aurora Muñoz. El País, 2011.
- Publicidad ecológica: el cuento de la “caperucita verde”. Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), 2010.