Durant els mesos de maig i agost del 2013 es va realitzar una enquesta a tota la comunitat universitària per tal de conèixer el perfil de mobilitat dels nostres Campus. Per això, es va preguntar quins eren els modes de transport que utilitzaven durant un mateix recorregut per accedir a la UB, els motius pels quals escollien aquesta combinació, el temps de desplaçament, i altres preguntes relacionades amb la mobilitat sostenible a la universitat. Es van obtenir un total de 1.768 enquestes vàlides per al Campus Diagonal – Portal del Coneixement.
A partir de l’anàlisi de les dades es pot concloure que l’assistència al Campus és bastant elevada, amb una mitjana de 4,72 dies per setmana. Hi ha una major intensitat d’ús del Campus durant el matí, amb la presència d’entre 15.500 – 25.500 persones (valors màxims entre 10 i 13 hores), i una menor activitat durant la tarda, ja que de les 15.000 persones que romanen fins a les 18 hores, es baixa a menys de 5.000 a partir de les 20 hores.
Una mica més de la meitat dels enquestats resideix a la ciutat de Barcelona durant la setmana laboral (53%), i tres de cada quatre persones que estudien o treballen al Campus viuen en algun dels municipis que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Quant als modes de transport, la majoria de la comunitat universitària utilitza el transport públic (59%), sobretot metro i bus, un 24% accedeix amb modes de transport no motoritzat, sigui a peu o bicicleta, i un 17% utilitza algun mode de transport motoritzat durant el trajecte per arribar a la universitat, predominant el cotxe per sobre de la moto.
Gairebé la meitat dels enquestats van respondre que utilitza un únic transport durant el trajecte, mentre un 31% combina dos mitjans de transport diferents, i fins i tot, un 19% en combina tres o més. Existeix una elevada intermodalitat entre els modes de transport públic, mentre que els usuaris de la moto, el cotxe i la bicicleta pròpia acostumen a fer servir un únic mode de transport durant el trajecte.
Els principals motius pels quals els usuaris escullen un transport o un altre és la rapidesa, la comoditat del trajecte, l’estalvi de diners i la proximitat al lloc de residència. Pel que fa al temps de desplaçament, més de la meitat triga entre 15 i 45 minuts, un 37% triga més de 45 minuts, i només un 8 % arriba en menys de 15 minuts.
Preguntats sobre possibles mesures per promoure la mobilitat sostenible al Campus, els enquestats han valorat millor la introducció de descomptes en abonaments de transport públic per a la comunitat universitària, disposar d’aparcament segur de bici, incrementar la freqüència del transport públic i crear rutes segures per arribar a la UB amb bici i/o a peu.
Si comparem les dades actuals amb les de la Diagnosi de l’any 2010, s’observa que el perfil de mobilitat no ha variat gaire, tot i que sí que s’aprecia un petit increment en l’ús del vehicle privat motoritzat en detriment de l’ús del transport públic. En el cas del transport no motoritzat (a peu i bicicleta), es veu un petit augment poc significatiu.
També s’ha calculat l’impacte ambiental que genera la mobilitat de la comunitat universitària de la UB que diàriament es desplaça al Campus. El consum energètic dels desplaçaments és de 162.836,2 GJ anuals, que generen unes emissions de CO₂ de 13.093 tones anuals.
A causa de la seva ineficiència energètica, el cotxe sol representa el 37,5% del total d’aquestes emissions, tot i que només sumi el 15,4% dels quilòmetres recorreguts per part de la comunitat universitària. La petjada ecològica generada per aquestes emissions, considerant la superfície de vegetació que es necessita per absorbir el CO₂ emès en els trajectes diaris de tota la població del Campus, és de 1.761 hectàrees. Aquest valor equival al doble del Districte de les Corts i a gairebé el 60% de tota la superfície de vegetació de la ciutat de Barcelona.
Finalment, cal esmentar que en els últims anys s’han realitzat diverses millores d’accessibilitat, senyalització, seguretat i regulació dels vials propers al Campus, tal com ja es va comentar en aquesta notícia. Aquestes millores corresponen majoritàriament a deficiències detectades en l’anterior diagnosi. En canvi, el que no ha progressat durant els darrers anys són els projectes d’infraestructures de transport públic que se situaven al voltant del Campus, com ara l’L9 de metro o l’estació d’autobusos interurbans de Zona Universitària.
Per a més informació, podeu consultar el document complet de la Diagnosi de Mobilitat als centres de la Universitat de Barcelona del Campus de la Diagonal – Portal del Coneixement (2013-2014).
Aquesta actuació es correspon amb les accions LE-3.11 del Pla de Sostenibilitat de la UB (Dur a terme les diagnosis de mobilitat a tots els centres) i LE-3.63 (Dur a terme enquestes periòdiques de mobilitat als centres, i difondre’n els resultats).