El projecte té com objectiu principal analitzar la figura del notari medieval i la seva activitat en les societats de la Mediterrània Occidental, centrant l’atenció en l’àmbit urbà de la Corona d’Aragó. El marc cronològic és ampli, amb la finalitat d’analitzar l’evolució de la institució notarial des dels seus inicis al segle XIII fins la seva definitiva implantació en el segle XV.

S’estableixen estudis comparatius per realitzar una anàlisi profunda de les relacions que es configuren entre el notariat de la Corona d’Aragó i el notariat que trobem en altres regions de l’àrea d’influència del dret romà. Concretament es centra l’atenció en els territoris de les penínsules Ibèrica Itàlica, i les illes de Mallorca, Sardenya i Sicília.

Dins d’aquest marc cronològic i territorial, el projecte s’articula al voltant de quatre eixos principals: escriptura, institucions, societat i economia, amb la finalitat de desenvolupar anàlisis des de diferents òptiques. Es vol estudiar la cultura gràfica notarial i les pràctiques d’escriptura, la circulació de literatura notarial i de models documentals i, també, sobre la conservació d’aquesta documentació, sempre dins de l’àmbit urbà. En el vessant institucional es vol aprofundir en l’estudi de l’activitat notarial dins d’alguns organismes de l’època analitzant tant la pràctica notarial com la documentació produïda per institucions com el municipi, la diòcesi, les confraries i els hospitals. En aquest sentit, també es pretén estudiar la mobilitat professional dels notaris i el seu rol d’intermediaris en la societat i en la vida econòmica medieval, àrbitres i garants de la fe pública i, en ocasions, creadors de la memòria i de la identitat de les ciutats.