La lletra cursiva serveix per destacar lletres, paraules, frases o fragments dins un text escrit en rodona.
Si el text s’escriu en lletra cursiva, aleshores s’utilitza la rodona per destacar aquests mateixos elements.
S’anomena també itàlica, cancelleresca o bastarda.
Produccions literàries, artístiques i científiques | el manuscrit L’origen de les espècies, de Darwin el quadre Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso l’escultura Desconsol, de Llimona la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz el programa de televisió Trenta minuts, de TV3 el pòdcast Beines de Mielina, de l’Institut Guttmann el setmanari El temps la revista Nature el portal web Lecturelab |
Paraules o expressions en sentit metalingüístic | El verb menjar pot tenir un ús intransitiu. La j de majestat és una lletra fricativa. |
Paraules o expressions d’altres llengües | el new look una chaise longue és condició sine qua non |
Lletres dels apartats d’una enumeració | L’epígraf 2a del Reglament. Aquest capítol inclou els apartats següents:
|
Noms científics d’éssers vius | Coniferophytina Gallus domesticus Quercus ilex |
Magnituds físiques | θ [temperatura Celsius] Vm [volum molar] |
Lletres en fórmules matemàtiques | a + b = c F(x, y) |
Si el text s’escriu en lletra cursiva, aleshores s’utilitza la rodona per destacar aquests mateixos elements.
 | En l’últim número de Llengua i ús se’n fa una anàlisi detallada. |
S’anomena també itàlica, cancelleresca o bastarda.
La negreta té un ús molt més restringit que la cursiva, i es reserva sobretot per indicar la jerarquia d’apartats en un text.
Els títols de capítols, apartats i subapartats d’un text | 1 NEURODEGENERACIÓ 1.1 Models experimentals 1.1.1 Excitotoxicitat 1.1.1.1 Mecanisme general d’excitotoxicitat |
Les paraules que cal localitzar fàcilment en un text complex | La normalitat de la pertorbació és una hipòtesi bàsica que cal que es compleixi, en primer lloc, per construir els estimadors MV i, en segon lloc, per fer la inferència, és a dir, els contrastos d’hipòtesis. |
En alguns casos fixats per la tradició i per raons estètiques (són adequades per als casos en què una successió de majúscules destacaria massa en el text), es pot fer servir la versaleta en comptes de la majúscula.
Els numerals romans referits a segles i seccions d’obres | el segle viii aC el cant iv de l’Odissea |
Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques | Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954. |
Els cognoms dels autors en les citacions en forma de nota | 1. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15. |
Els títols d’obres que se citen a si mateixes | La mirada de Fuster, segons l’equip d’El Temps. |
 | Aquesta guia ràpida és una versió resumida del criteri «Tipus de lletra». |
Darrera actualització: 9-10-2023
Impressió de la guiaCitació recomanada:
«Tipus de lletra» [en línia]. A: Guies ràpides: els criteris en versió reduïda. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/guiarapida.php?id=4> [consulta: 22 novembre 2024].
