dit -a

Per referir-se a una persona o una cosa esmentats prèviament es pot emprar el dit / la dita, o bé esmentat -ada, mencionat -ada, però no dit -a (sense article).

Exemple adequatLa dita assemblea encara no s’ha constituït.

Exemple adequatL’assemblea esmentada encara no s’ha constituït.

Exemple adequatL’assemblea mencionada encara no s’ha constituït.

Exemple no admissibleDita assemblea encara no s’ha constituït.


Exemple adequatHem rebut un escrit de la Dra. Rosenthal i del Dr. Pomar [……]. Els dits professors suggereixen solucions molt encertades.

Exemple no admissibleHem rebut un escrit de la Dra. Rosenthal i del Dr. Pomar […]. Dits professors suggereixen solucions molt encertades.
Més informació
Ruaix, J. Diccionari auxiliar. Moià: J. Ruaix editor, 1996, pàg. 275.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«dit -a» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1309> [consulta: 23 novembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina