Quan un complement directe o un complement indirecte es pronominalitzen, cal tenir en compte que el pronom feble concordi en nombre amb el complement; és a dir, si el complement és un sintagma nominal plural, cal que concordi en plural, i si és un sintagma nominal singular, cal que concordi en singular. No obstant això, quan en el complement hi ha un
nom col·lectiu, les possibilitats de concordança gramatical (atenent a la forma) o de discordança gramatical (atenent al significat) són diverses.
- Quan el pronom feble (complement directe o complement indirecte) fa referència a un nom col·lectiu explícit en la frase, es prefereix fer la concordança en plural, és a dir, atenent al significat:
| La majoria de l’alumnat considera que el curs els ha ajudat. |
| La majoria de l’alumnat considera que el curs l’ha ajudat. |
| L’alumnat que ha qualificat el curs de bo ha indicat que el que els ha agradat més és el material docent. |
| L’alumnat que ha qualificat el curs de bo ha indicat que el que li ha agradat més és el material docent. |
| No busquem entre la gent en atur per donar-los feina, busquem gent molt ben situada per oferir-los llocs millors. |
| No busquem entre la gent en atur per donar-li feina, busquem gent molt ben situada per oferir-li llocs millors. |
- Quan el pronom feble (complement directe o complement indirecte) fa referència a un nom col·lectiu no explícit en la frase, es prefereix la concordança en plural, ja que el significat és molt rellevant i, fins i tot, la presència del pronom en singular pot arribar a crear confusió:
| Entre els aspectes del curs que els han agradat més destaquen el material docent i la disponibilitat del professorat. |
| Entre els aspectes del curs que li han agradat més destaquen el material docent i la disponibilitat del professorat. |
en què el pronom feble els fa referència a l’alumnat o als alumnes i a les alumnes.