biografia

Malika Mokeddem va néixer el 5 d'octubre del 1949 a Kensada (Algèria). Els seus pares eren nòmades i ella fou la més gran de deu germans. Quan cursava estudis secundaris al liceu de Bechar era l'única noia de la seva classe. Després començà a estudiar Medicina a Orà i acabà a Paris. Des de fa uns anys es dedica únicament a activitats literàries. Ha escrit diverses novel·les: La nit de la sargantana (1997) o La Prohibida (menció especial del premi Fémina i premi Méditerranée des Jeunes) entre d'altres. 

sinopsi

Kenza viurà sempre exiliada; li han negat la infància i això l'acompanyarà sempre. Creix sense mare i amb un pare que no coneix l'afecte i té una obsessió malaltissa pel sexe. Per això des de petita fa el possible per allunyar-se de casa seva i l'únic que li ho permet és l'estudi. Aquest és el primer exili. Quan acaba la carrera escull el camí "poc recomanat" per les dones algerianes: ser independent i no casar-se amb el primer amo que li porti el seu pare. Després que Yacef l'abandoni per ser l'amo d'una altra jove d'Alger, Kenza decideix marxar a França. El segon exili. Aquí arribarà buscant el seu passat i començarà a construir-se un futur nou.

ressenya

La història de Kenza, la protagonista, no és possiblement res excepcional ni difícilment imaginable entre les dones algerianes del seu temps. I potser aquesta és una premissa necessària a l'hora de digerir-ne la lectura. Somnis i assassins és el retrat d'un temps i d'una situació que vessa realisme per tots els costats. Deixant de banda alguns dels fets més circumstancials que són necessaris per al desenvolupament de la trama, les situacions, les angoixes i els sentiments expressats -que és el que dóna valor a la novel·la- són testimonis punyents de la sensibilitat de l'escriptora algeriana passada pel sedàs implacable del seu intel·lecte.

Si l'Algèria postcolonial presenta problemàtiques molt greus a tots els nivells pel que fa al desenvolupament d'una societat i els seus individus, la situació del país s'agreuja encara més de cara a les dones. En Somnis i assassins, Mokeddem ens descriu la situació límit que suposa el fet de viure per a les dones. L'integrisme islàmic afecta tothom qui és considerat dissident i afecta també les dones. Les que segueixen el camí que dicta la doctrina integrista enterren la seva dignitat i llibertat com a persones. Viuen humiliades. No poden escollir absolutament res. Les que poden decidir no sotmetre's estan condemnades a una persecució i una humiliació constants. Quan Kenza és tan sols una nena comprova això en la seva família, que sembla reproduir a petita escala la follia misògina i masclista del seu país. Ja de ben petita descobreix en l'estudi, el coneixement l'única sortida possible per a suportar una vida sense amor. Kenza és presonera del desert i els seus homes. Ella n'és conscient i per això construirà un amagatall dins la cel·la; un refugi que la resguardi dels guardians i de la ignorància que la condemnaria a la humiliació eterna. El coneixement, els llibres i l'escola són el seu exili i són també el que determinarà, sens dubte, el seu futur. Estudiar la du a la universitat primer com a alumna i després com a professora. I la universitat la porta a conèixer Yacef, un jove que creurà immune a la lacra de la tradició integrista i que li farà descobrir l'amor. Yacef desapareix però no l'amor. L'amor sol, sense complements ni destinataris. I és per l'amor -segurament a ella mateixa- que Kenza comença a furgar en el seu passat, a regirar tot allò que l'embruta. En els fets concrets de la novel·la, això vol dir intentar esbrinar alguna cosa sobre la seva mare i és per això que marxa perduda cap a França.

Allò que definim com la identitat és quelcom genealògic en les persones. Kenza no coneix el seu origen; la seva infantesa al costat del seu pare i els seus germans no és un origen; és el haïk, el vel que oculta el principi de la seva identitat, el vel rígid, dur i infranquejable com un mur que la separa de la seva mare. Per això trobar el record de la seva mare que ja és morta li permet trobar-se a ella.

bibliografia critica

Segarra, Marta (1998), Mujeres magrebíes. La voz y la mirada en la literatura norteafricana, Barcelona, Icaria.

"Of Dreams and Assassins", University of Virginia Press, 20/11/2004, http://www.upress.virginia.edu/books/mokeddem.html