Potser la nostra història —i ara tenc més elements al meu favor per a suposar-ho així, no fou altra cosa que un assaig general previ a la escriptura o l’escriptura mateixa en forma d’experiència de laboratori.
Riera, Carme
biografia
Carme Riera, nascuda a Palma de Mallorca l’any 1948, és professora catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona, crítica, traductora i escriptora, considerada una de les veus consagrades de la literatura catalana contemporània. Ha estat guardonada amb més d’una desena de premis des de la publicació de la seva primera obra: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975). Riera és tant fecunda com polivalent en estils i gèneres literaris, i algunes de les seves obres més destacades —Joc de miralls (1989) o Dins al darrer blau (1994)— han estat traduïdes a diverses llengües.
sinopsi
Qüestió d’amor propi és la narració epistolar en diferit d’un afer amorós entre l’Àngela i el Miquel. La protagonista detalla, en primera persona, l’origen i el final d’una relació tèrbola, intoxicada per la fragilitat innocent d’ella i el narcisisme hiperbolitzat d’ell. Un joc de posicions on cadascú sembla exposar-se al més dur dels judicis, una invitació provocativa al desemmascarament d’ambdues personalitats, i una visió crítica que reflexiona més enllà de la circumstancialitat dels seus personatges. Ens trobem davant d’un relat que s’escriu a si mateix per desbordar-se.
ressenya
Una de les primeres relacions imprescindibles a l’hora d’aproximar-nos a la lectura d’aquesta deliciosa nouvelle té a veure amb el ressò woolfnià al voltant de l’acte d’escriptura i l’autonomia de la qual ha de partir l’autora en el moment en què es posa escriure. Riera és plenament conscient de la tradició que la precedeix i és precisament aquí on decideix ubicar-se, en la cruïlla autoconscient entre el desig de dir alguna cosa i l’escriptura com a eina contingent. Qüestió d’amor propi ens sembla precisament carismàtica, no només perquè Riera torba l’habitual comoditat en la narració breu —en aquest cas en forma epistolar, nogensmenys important, ja que d’entrada queda palesa la voluntat de l’Àngela, la protagonista, per comunicar alguna cosa— sinó perquè és precisament, com apuntàvem al principi, en aquesta tensió desig-escriptura on emergeix el que Francesco Ardolino descriu com la interconnexió entre l’acte d’escriure i l’erotisme. I és que la nouvelle no és altra cosa que la constant reflexió literària i metaliterària sobre l’acte d’escriure i l’escriptura mateixa. Ara bé, recuperant l’imaginari woolfnià i en paraules de Lluïsa Cotoner, Riera recorre a la ficció com a suma de veritats capaç de dotar-se de credibilitat, el resultat de la qual es fa evident, en l’obra, sota la vestimenta d’un encontre amorós fracassat entre l’Àngela i el Miquel, ambdós escriptors. Al mateix temps, Riera es fa càrrec de la problemàtica de l’experiència i la memòria en el moment en què aquestes es textualitzen, i ho fa mitjançant la veu autoconscient de la protagonista. En aquest punt ens sembla interessant el prisma polièdric sota el qual Lluïsa Cotoner llegeix l’obra de Riera, en l’aplicació del concepte bakhtinià de polifonia. A Qüestió d’amor propi aquest element estructurant pren forma a partir de la mateixa protagonista; l’Àngela és al mateix temps amiga, amant, escriptora i dona, i totes i cada una d’aquestes realitats apareixen representades, amb les seves particularitats, d’una manera o d’una altra. A més a més, aquesta idea té un efecte immediat en el conjunt de la nouvelle, que ens porta necessàriament a desbordar el seu marc ficcional. Qüestió d’amor propi és quelcom més que una confessió sentimental depuradora, més que un relat poètic d’amor i desamor, més inclòs que un intent captivador per seduir-nos com a lectors... és l’escriptura escrivint-se a si mateixa.
bibliografia crítica
Ardolino, Francesco (2000). La ficció epistolar de Carme Riera. A: Revista Internacional de Catalanística, Journal of Catalan Studies. 2003, vol. 3: <http://www.uoc.edu/jocs/3/articles/ardolino4/>.
Cotoner, Lluïsa. Discurs polifònic, realitat polièdrica, un tret característic a l’obra de Carme Riera. A: Caràcters. 2006, vol. 34, pp. 26-27.
Ojeda Caba, Júlia (2018), «Carme Riera. Qüestió d'amor propi», Lletra de Dona in Centre de Recerca ADHUC-Teoria, Gènere i Sexualitat / Universitat de Barcelona, fecha de consulta.