Me parece igual a los dioses ese
hombre que ahora está frente a ti sentado,
y tu dulce voz a tu lado escucha
mientras le hablasy tu amable risa; lo cual, te juro,
en mi pecho el alma saltar ha hecho:
pues te miro apenas y mis palabras
ya no me salen...
Safo
biografia
Safo va néixer a la segona meitat del segle VII a. C. a una ciutat de l'illa de Lesbos, Eresus. Tenia tres germans. Es va casar amb Cercylas d'Andros, i va tenir una filla a qui donà el nom de la seva mare, Cleïs. Va morir cap a la primera meitat del segle VI a. C.Es creu que tenia un centre educatiu per a les noies nobles, on practicaven el culte d'Afrodita. Safo, de fet, era tutora de les noies que entraven en aquesta associació, abans de casar-se, per aprendre dansa, música, poesia. Aquí neix la major part de la seva obra.
sinopsi
De tota l'obra de Safo hi ha només un poema complert conservat i tota la resta són fragments. Ella senzillament escriu, si no dels seus germans, de dones i per a dones. L'únic poema sencer conservat està dedicat a Afrodita. Té forma de pregària on Safo demana la seva deessa que l'ajudi a que el seu amor sigui correspost. Altres fragments són d'amor entre dones, amor homosexual (que no tota bibliografia crítica reconeix), de bodes (dedicades a les seves alumnes que es casaven i abandonaven l'escola), o pregàries (normalment a Afrodita).
ressenya
És, simplement, imprescindible dir algunes paraules sobre la dona a qui Horaci anomena "mascula Sappho", que és considerat tot un compliment encara avui.
L'obra de Safo ens sorprèn no només pel seu contingut, sinó també per la popularitat que va adquirir en la seva època. La seva obra es pot dividir entre els poemes de boda, d'amor i de pregàries. A la seva època, Safo era molt apreciada i coneguda per les cançons que escrivia per a acomiadar-se de les seves alumnes que abandonaven el "cercle de Safo" per a casar-se. Les bodes eren el que reunia i separava aquestes noies de Safo. Es formaven per al matrimoni i un cop casades, marxaven del "cercle" i eren substituïdes per unes altres que es preparaven per a les seves pròpies bodes. Les joves que marxaven no podien ser noies mai més, marxaven per no tornar.
Doncella Ay doncellez, doncellez, ¿hacia dónde, dejándome, marchas? Doncellez No volveré junto a ti, no volveré nunca más. (p. 109)
La virginitat era la línia que separava les noies de les dones, i així, la pèrdua de la mateixa separava Safo de les seves alumnes.
De la seva obra aprenem sobre l'amor pur, que no implicava la pèrdua de la virginitat, l'amor entre Safo i les seves alumnes. Amor que no era "institucionalitzat ni reproductiu", com afirma Anne Pippin Burnett, sinó que era amor voluntari.
Safo utilitzava, en paraules de Anne Pippin Burnett, un "llenguatge molt simple i general" que feia que la seva poesia fos propera a totes les històries personals d'amor. Així, qualsevol persona es podia identificar amb els personatges i sentiments de l'obra de Safo.
En la literatura de l'època de l'antiga Grècia, formada per noms com Alcman, Alcaeus o Simonides hi ha, també, el nom de Safo, única dona amb una obra prou conservada com per ser estudiada avui dia. Poetessa de qui parlaven els seus contemporanis anomenant-la "santa", i de qui parlaran en les èpoques futures admirant la seva poesia amorosa.
bibliografia crítica
Bowra, C. M. (1961), Greek lyric poetry. From Alcman to Simonides, London, Oxford University Press.
Pippin Burnett, Anne (1983), Three archaic poets. Archilochus, Alcaeus, Sapho, Massachusetts, Harvard University Press.
Schadewaldt, Wolfgang (1973), Safo. Mundo y poesía, existencia en el amor, Buenos Aires, Editorial Universitaria de Buenos Aires.
Surbatovic, Mirjana (2004), "Safo. Poemas y fragmentos", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.