La palabra escrita me enseñó a escuchar la voz humana, un poco como las grandes actitudes inmóviles de las estatuas me enseñaron a apreciar los gestos. En cambio, y posteriormente, la vida me aclaró los libros.
Yourcenar, Marguerite
sinopsi
L'emperador Adrià, a les portes de la mort, es disposa a redactar una visió global del que han estat el seu govern i el seu projecte vital, en una carta dirigida al seu nebot Marc Aureli, que l'haurà de succeir en el càrrec. La carta comença per la visita que l'emperador Adrià fa al seu metge Hermògenes quan, malalt, es veu traït pel seu cos. A partir d'aquí comença l'evocació de les seves experiències de joventut, els combats viscuts i les lectures que l'han influenciat. Memorias de Adriano finalitza amb una meditació sobre el suïcidi però, finalment, Adrià es resigna a esperar la mort amb dignitat i paciència.
ressenya
Des de l'edat de vint anys, Yourcenar havia escrit i destruït diversos esborranys de la novel·la que després acabaria sent Memorias de Adriano, una de les novel·les històriques més importants de la literatura actual que reflecteix l'estil tan particular de la seva autora. Cal destacar, però, que, tot i la minuciosa documentació feta per part de l'autora, els fets històrics es mesclen amb els ficticis de tal manera que es fa impossible separar els uns dels altres i, precisament, aquest joc és el que es proposa des d'un principi a la novel·la.
La figura central d'Adrià, emperador del segle II, és presa per l'autora en tota la seva esplendor tant pel que fa al seu recorregut històric com al personal. La idea del poder, d'allò que viu un home quan està al càrrec d'un imperi forma part d'una extensa descripció que també es trasllada a altres punts de la vida: en la intimitat, el poder té sobre Adrià el pes de la decadència, de les malalties i de les impossibilitats.
Així, la narració ens és presentada com un recorregut expansiu que passa tant al llarg del vast imperi com de les més íntimes reflexions de les emocions i les accions humanes com poden ser l'amor, l'art o la política, entre d'altres, fent d'aquest recorregut un viatge físic-geogràfic i alhora un viatge a l'interior de l'ànima humana, en busca dels racons més íntims i bells de la vida i de la mort.
Pel que fa al tema de l'amor, Yourcenar en parla en boca d'Adrià tot expressant el que possiblement són les seves pròpies reflexions sobre aquest sentiment, tan important per a l'autora, trobant de nou la fusió entre realitat i ficció: "El juego misterioso que va del amor a un cuerpo al amor de una persona me ha parecido lo bastante bello como para consagrarle toda la vida. Las palabras engañan, puesto que la palabra placer abarca realidades contradictorias, comporta a la vez las nociones de tibieza, dulzura, intimidad de los cuerpos, y las de violencia, agonía y grito".
En definitiva, podríem dir que el llarg monòleg d'Adrià dirigit a Marc Aureli no és més que un diàleg amb si mateix intentant trobar sentit a tot allò que l'ha fet créixer com a persona. Memorias de Adriano és la memòria d'un emperador, d'un home, de tot home; les memòries d'un imperi, del poder, de les passions i, en resum, d'una vida.
autopoètica
"Los que consideran la novela histórica como una categoría diferente, olvidan que el novelista no hace más que interpretar, mediante los procedimientos de su época, cierto número de hechos pasados, de recuerdos conscientes o no, personales o no, tramados de la misma manera que la Historia (...) En nuestra época, la novela histórica, o lo que pueda denominarse así por comodidad, ha de desarrollarse en tiempo recobrado, toma de posesión de un mundo interior." (Marguerite Yourcenar, Cuadernos de notas a las Memorias de Adriano)
bibliografía crítica
Ledesma Pedraz, Manuela (1999), Marguerite Yourcenar. Vida y obra en espiral, Jaén, Publicaciones de la Universidad de Jaén.
Torres, Vicente (2001), "Marguerite Yourcenar: Viaje y conciencia de lo universal", Revista Número, 30, 31/10/2007, <http://www.revistanumero.com/30marga.htm>
traduccions
El text de Marguerite Yourcenar Memorias de Adriano va ser publicat en la traducció de Julio Cortázar (Brussel·les 1914 - París 1984) per la col·lecció Horizontes de l'Editorial Sudamericana l'any 1955. El text va marcar profundament l'escriptor argentí tant pel seu gust per les històries mitològiques i romanes com per la bellesa que envolta l'obra de Yourcenar, bellesa que alhora es veu realçada gràcies a la gran traducció de Cortázar.
Portet, Elisabet (2008), "Marguerite Yourcenar. Memorias de Adriano", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.