sinopsi

Carlo Stevo, idealista anarquista, ha caigut en mans del règim de Mussolini i només se'n sap que està en una illa empresonat i malalt. La seva esposa, desesperada, acut en va a casa de Marcella, companya de Carlo en la resistència al feixisme, per tenir-ne notícies. Quan Marcella s'assabenta que Carlo ha mort, després d'haver intentat renunciar a les seves idees a canvi de la llibertat, és massa tard per fer-se enrera en els seus plans: assassinar el dictador, l'enemic que tampoc perdona.

ressenya

La moneda del somni ens mostra un fris de la Roma de 1933. Els personatges viuen les hores prèvies i posteriors a l'atemptat contra Mussolini, anècdota que regeix tot el relat, però que no és més que l'excusa per apropar-se a la Roma del feixisme italià del dictador.

En la novel·la apareixen dos tipus de personatges: uns que mostren la vida quotidiana de Roma i uns altres dotats d'un caràcter proper al d'alguns protagonistes de la mitologia clàssica: seria el cas de Marcella, que es podria vincular en part amb Fedra i, fins i tot, amb la venjativa Electra, o Massimo amb Tànatos. Tots aquests individus aconsegueixen fondre's per donar una imatge total de Roma, i és que tots ells es veuen més o menys involucrats en el drama històric que suposa l'acte de la resistència feixista.

Yourcenar aconsegueix fer una novel·la que retrata molt bé aquesta societat, la qual cosa adquireix gran rellevància si es té en compte que la primera versió de l'obra data del 1934, moment en què no és gaire usual trobar novel·les d'aquesta temàtica. Aquest fresc italià s'aconsegueix gràcies a una tècnica objectivista innovadora: la circulació d'una moneda de deu lires, símbol del contacte entre éssers humans, que va passant d'un personatge a un altre. Cadascú, capficat en les seves preocupacions i en la seva solitud, utilitza la moneda per satisfer un desig, un somni, que, al cap i a la fi, és l'únic que el pot fer feliç. Per cada individu que posseeix temporalment aquesta peça, un narrador que alterna entre la focalització interna i l'omnisciència, va detallant la seva vida passada i present, amb la qual cosa el lector s'adona que tots mantenen relació entre ells: estan pròxims en el temps i en l'espai, ja que tota l'acció transcorre en dotze hores, i gira al voltant dels carrers pròxims a l'església de Santa Maria Menor de Roma.

En definitiva, podríem dir que estem davant d'una excel·lent novel·la, de caire realista, on es plasma objectivament la realitat social de la Roma feixista, sense sentències ni moralitats. Tot això és possible gràcies a l'ús d'una moneda, que va de persona en persona, i on s'amaga un narrador que va dibuixant en cadascú la seva personalitat idealista o realista, conceptes tan allunyats en aquesta Itàlia de 1933, on tothom busca la felicitat.

bibliografia crítica

Galey, Matthieu (1982), Con los ojos abiertos, Buenos Aires, Gedisa-Emecé.

Santa, Àngels (2005), Marguerite Yourcenar: els desordres de la carn i la pau de l'esperit, Lleida, Pagès Editors.