biografia

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959), traductora i llicenciada en prehistòria i arqueologia, ha publicat tres novel·les, dos reculls de narracions, quatre poemaris i una antologia: Eròtiques i despentinades (2008). Guanyadora de la Lletra Lila de l’AELC 2016, ha traduït, entre d’altres, Els mil i un quarts d’hora, de T. S. Gueullette (2008), del francès. També, de l’àrab, el llibre Perles de la nit. Poetes andalusines (2013), amb Margarida Castells, i de l’anglès, amb Isabel Robles, Vint-i-un poemes d’amor, d’Adrianne Rich (2019).

sinopsi

Som a l’any 94, el 847 de la fundació de Roma, al davant mateix de la porta que tanca l’hort d’una gran vil·la rústica del sud-est de la Hispània Citerior. Tot és a punt perquè Eumàquia Fúlvia Crocina es pose en camí cap al nord. Al llarg de la novel·la, una xiqueta esdevindrà matrona..., un gladiador vascó triomfarà a l’arena..., una gata vetlarà una tomba..., una vestal serà l’esca del pecat... Ombres i llums entortolligades en escenografies amarades de voluptuositat que menen la protagonista de Vestals de Roma al desafiament d’haver d’enfrontar-se amb qui era i qui és.

ressenya

La novel·la Vestals de Roma (2017) d’Encarna Sant-Celoni i Verger, editada per la lleidatana Pagès, és una lliçó que contradiu amb rotunditat la fal·làcia que la literatura eròtica de dones és sempre menys cerebral que la produïda per mestres com Chorier (autor dels Diàlegs de Luisa Sigea) o el Sade de Juliette (Alexandrian 1990). Una fal·làcia que la britànica E. L. James ha actualitzat amb l’èxit editorial de les seues Cinquanta ombres de Gray (2011). Per això és important destacar aquesta novel·la de Sant-Celoni, la qual, per a variar en la temàtica, no manté una economia del desig encaminada a la satisfacció masculina — una constant del gènere eròtic escrit per dones (Ivonne Cuadra 2000:6). 

Ben al contrari, l’erotisme de Vestals de Roma esdevé d’una riquesa voluptuosa en cadascuna de les vivències que van conformant el complex mapa de relacions d’Eumàquia, la protagonista, i que adquireixen un caire polític en el context històric de la Roma imperial del segle I. Entre la diversitat sexual de la biografia dibuixada, la principal és la relació amb Herènnia, una verge consagrada a la deessa Vesta que, acusada d’impudícia, es veu condemnada a fugir i a respondre amb la seua vida contra la política interior de Domicià. Un fat per ser dona contra el qual Eumàquia també es rebel·la molt específicament, en la seua condició de propietària d’un lupanar de Tàrraco. En aquest sentit i en termes de Judith Butler (2002: 18), podem afirmar que el cos i la gestió de la carn són polítics, i que les normes reguladores de la sexualitat sempre l’han reglada en funció de l’imperatiu heterosexual. Per això, l’homoerotisme que les uneix esdevé una transgressió contra els límits materials i discursius del sexe establerts pel context sociopolític. I per això també, podríem emparentar la novel·la amb la tradició filosòfica del Marqués de Sade. La diferència és que, com assenyalà Simone de Beauvoir (2000:10), no es pot parlar del diví marqués sense fer referència a la pulsió criminal que desplega contra l’objecte eròtic i que es confon amb la lliure sobirania de l’individu. Res més lluny de la textura de l’erotisme de Sant-Celoni i de l’afirmació de la seua naturalesa hedonista. L’avidesa de sang d’Eumàquia no es tradueix en la execució de l’objecte eròtic, sinó en la complaença pel gaudi i en el menyspreu a l’amenaça constant de la mort. Per tant, a la pregunta de Beauvoir de si cal cremar Sade, una novel·la com aquesta esdevé un exemple brillant de les possibilitats de reinvenció del gènere. És a dir, tenint Sant-Celoni ja va sent hora de cremar el diví marqués.

bibliografia crítica

Alexandrian, Sarane (1990), Historia dela literatura erótica, Madrid, Planeta.

Beauvoir, Simone (2000), ¿Hay que quemar a Sade? Madrid, Visor.

Butler, Judith (2002), Cuerpos que importan. Barcelona, Paidós.

Cuadra, Ivonne (2000), “Tu nombre escrito en el agua: hacia una nueva representación del sujeto homoerótico”, Espéculo. Revista de estudios literarios, 16.