Sangrar sobre o río
vendo marchar e correr
as bágoas.
Gómez, Lupe
biografia
Lupe Gómez (Fisteus, 1972) estudià Periodisme a Santiago de Compostela, des d'on començà a escriure articles per a les revistes El Correo Gallego i Galicia Hoxe. El seu primer poemari publicat (Pornografía, 1995) constitueix una obra "antilírica" que tracta temes tabú en la literatura gallega fins llavors i que marca la línia transgressora i irreverent que caracteritzarà tota la seua obra poètica posterior (Poesía fea, 2000; Azul e estranxeira, 2005). També ha publicat obra en prosa (Fisteus era un mundo, 2001) i teatre (Diario dun bar, 2008).
sinopsi
El desenvolupament de l'educació emocional d'una nena que es fa dona és el punt de partida a l'expressió de diferents moments que marquen una vida concreta que podria ser universal. Aquests moments inclouen el caràcter rebel de la infantesa que la fa actuar sense censura i desenvolupar el seu caràcter més autèntic, el descobriment lúdic del sexe, les primeres angoixes existencials, la vivència d'un amor que més tard s'entendrà com un autoengany, i la recerca final de la identitat perduda, que haurà de buscar-se en solitud en una natura en comunió amb el subjecte.
ressenya
A partir del provocador títol ja s'exposen les claus del poemari, que sóm la masturbació i la menstruació com a actes compatibles i reivindicació d'un dels tabús socials més grans del cos de les dones: la menstruació, que normalitzada constitueix una reescriptura de la identitat, ara sense amagar res. La menstruació, doncs, com a revolta i d’altra banda, el gaudi sexual de la dona, que s'imposa sobre els rols de submissió coneguts però no adquirits.
El pròleg és també un cant a la llibertat, a la rebel·lió contra les normes establertes. Tota l'obra es manifestarà en uns poemes pretesament senzills, acusats de simples, però que denoten una expressió en què la poesia és concebuda com un procés de creació sense final determinat que trenca amb l’estil "literari" i desmunta els valors adquirits.
El poemari recrea el perible vital d'una dona que neix lliure i rebel. La infantesa representa un moment ple d'energia i mancat de totes les normes que reprimiran el seu desenvolupament en el futur. Aquesta nena se sap diferent a la resta, és dissident de l'educació moral femenina i no col·labora a la perpetuació de l'ordre social: crida, corre, s'exhibeix, llança coses i comença a pensar. La seua iniciació sexual es produeix en un ambient lúdic, innocent, amb un paper cada cop més actiu que va descobrint.
Després d'això, hi ha espai per al dubte i la tristesa. És el trànsit cap a la maduresa, en què cal reconèixer la pròpia fragilitat i aprendre a plorar. La vivència de l'amor, malgrat el caràcter místic que s’atorga a l'acte sexual en què la dona satisfà les seues preferències (igual com en els jocs eròtics de la infantesa), es presenta com una forma d'autoengany, una mentida que duu a la pèrdua de l'autonomia, a l'evasió del jo, a un despreniment de la identitat del subjecte per abocar-se a un altre i oblidar-se de qui és, allunyat del comportament de la nena lliure que va ser.
En el desamor s'esdevé la conscienciació de la pèrdua del propi subjecte que ara malda per trobar. La reconstrucció de la identitat oblidada només serà possible en un estat de soledat a i amb la natura, dins la qual el riu hi té un paper destacat. Si la menstruació és una reivindicació de l'expressió corporal com a fluïdesa de la identitat i la vida pròpia (que en l’amor del jo líric han patit una greu transformació), i el líquid és un element que ultrapassa tots els obstacles i surt de manera indeturable però que d'alguna manera tornarà a penetrar els cossos que l'han contingut, el cos i el riu (igual que el text literari) es veuen igualment immersos en la vida, la realitat, una dinàmica infinita governada per forces oposades: el riu i el cos flueixen, es modifiquen constantment, són alhora canvi i presència. Després de la transformació que l'amor ha operat en el jo líric, cal confiar en la naturalesa canviant de l'existència humana (l'aigua fluint, la menstruació) per retrobar allò que hi ha de subjacent (el curs del riu, el cos femení, la identitat perduda).
Bibliografia crítica
Almeida, Ana Bela i Baltrusch, Burghard (2011), "Aproximación á obra de Lupe Gómez", Poesiagalega.org, 21/11/2014. <http://www.poesiagalega.org/arquivo/ficha/f/1041>
Comesaña Besteiros, María (2011), "Aproximación á representación do xénero na poesía galega de muller: Emma Pedreira, Yolanda Castaño e Lupe Gómez", Poesiagalega.org, 20/11/2014. <http://www.poesiagalega.org/arquivo/ficha/f/1055>
Salgado, Daniel (2012), "A parte de nós que non gusta", El país, 24/11/2014. <http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/24/galicia/1337882811_762371.html>
Ferrer Escandell, Jèssica (2015), "Lupe Gómez. Os teus dedos na miña braga con regra", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.