Biografia

Hilda Hilst (Jau, 1930 - Campinas, 2004) és una escriptora fonamental per a la literatura contemporània brasilera. Amb una obra prolífica i una imatge pública travessada per l’extravagància d’una vida retirada, es constitueix com una veu molt sofisticada de la diferència, la llibertat radical i el desig. Reconeguda per la crítica, però mai del tot satisfeta amb la recepció de la seva obra, Hilst va escriure una sèrie de relats “obscens” en un intent de fer de la pornografia un art, vinculant l’erotisme amb una escriptura complexa per vehicular una mordaç crítica literària i cultural.

Sinopsi

La Lori, una nena de vuit anys, escriu en el seu quadern un seguit d’experiències sexuals suscitades (aparentment) pel fet que els seus pares la prostitueixen. Amb un to desenfadat, i una mirada exempta de qualsevol judici moral, relata aquests encontres sexuals, així com la seva aventura iniciàtica amb el “tiet Abel”, interpolant-hi altres narracions i cartes eròtiques. Descriu, també, els problemes que té el seu pare, escriptor, amb la redacció de relats pornogràfics, encarregats pel seu editor; descobrim, així, que, en realitat, la Lori ha inventat el diari per ajudar-lo: la suposada confessió es desvela, doncs, com una ficció narrativa.

Ressenya

El quadern rosa de la Lori Lamby, com a exponent del projecte narratiu obscè de Hilst, roman en una oscil·lació indecidible entre una literatura eròticament grotesca, ostensiblement provocativa, i un desplegament extremament sofisticat de dispositius metaficcionals, que doten l’escriptura d’un moviment autorreflexiu i la condueixen, alhora, cap al “fora d’escena” que constitueix l’univers de la lectura i del mercat literari o cultural: a través de la càndida mirada de Lori assistim, d’una banda, al relat pertorbadorament explícit d’una sèrie d’escenes sexuals —en les quals se subratlla, amb una innocència que resulta vertaderament sinistra, l’adelitament de la protagonista— i, per l’altra, aquesta mateixa candidesa va teixint un parany literari, que es desvela en el moment climàtic en què descobrim que tot allò que llegíem com a narrativa confessional es tractava, en realitat, d’un discurs ficcional creat a partir de retalls (a mode de pastitx) de diversos materials literaris, fílmics i visuals que el seu pare havia anat acumulant per a la redacció d’una sèrie de relats eròtics a petició del seu editor.

Des del principi de l’obra queden nuades, en el quadern, l’escriptura, la sexualitat i la riquesa, configurant una tríada conceptual que restarà invariable durant tot el desenvolupament narratiu, i que prefigurarà les diverses estratègies metaficcionals, així com el lligam íntim que es planteja entre la literatura, el mercat i les representacions culturals que animen la lògica capitalista i patriarcal del món contemporani (i que, paradoxalment, es revesteixen alhora d’un moralisme pudorós que censura i sanciona allò que es considera apte per a la representació). Poc a poc, mentre es van succeint tant les relacions pederàstiques com els conflictes intrafamiliars, la narradora va disseminant un seguit d’indicis que problematitzen la narració i que preparen la “peripècia” final: la inclusió d’una altra obra eròticogrotesca dins de l’obra, l’(auto)consciència narrativa de la protagonista, i tota una sèrie d’incoherències que ens alerten sobre el caràcter conflictiu d’aquesta confessió aparent.

Així, Hilst prepara el terreny per vehicular —evidenciant el caràcter fràgil, convencional i incert de la ficció— una crítica punyent a l’hegemonia econòmica, política i cultural, articulada, al seu torn, de manera doble i aporètica: la crítica del paper que juga el capitalisme misògin i la cultura de la fetitxització pedofílica en la representació s’imbriquen amb la revelació de la credulitat i els prejudicis morals dels lectors, que també intervenen en la recepció de les obres modelant allò (ir)representable.

Complexa, inclassificable, inassimilablement subversiva i lúdica, l’obscenitat de Hilst ratifica i treballa el vincle indissoluble entre estètica i política, dotant la pornografia d’un estatut artístic i interpel·lant, a la vegada, a tot allò que configura el “fora de camp” de l’obra literària: és a dir, nosaltres.

Autopoètica

“Censura, eu não tenho nenhuma. A minha proposta é, justamente, a anticensura. Coloco em minha obra todas as máscaras possíveis: o sórdido, o imundo, o terrível. Todas as caras horrorosas, as vergonhas. A proposta é esta: de colocar tudo.” (Hilst a Diniz, 2013)

“Eu tenho pensado muito sobre o que é essa literatura. Talvez a pornografia ocorra quando de certa forma você indignifica o espírito do homem. Será que os meus livros de alguma forma danificaram esse espírito? Ou será que pornografia é quando você escreve para que haja propositadamente uma excitação física? Mas o que os críticos acham de tão terrível nisso?” (Hilst a Diniz, 2013)

Bibliografia crítica

Beaudry, Derek (2019), “Limit and Transgression in Hilda Hilst’s Pornographic Trilogy”, Luso-Brazilian Review, 56 (2): 64-83.

Diniz, Cristiano (2013), Fico besta quando me entendem: entrevistas com Hilda Hilst, São Paulo, Globo. ePub.

Morris, Adam i Carvalho, Bruno (ed.) (2018), Essays on Hilda Hilst. Between Brazil and World Literature, Cham, Palgrave Macmillan.