biografia 

Eider Rodriguez (1977–) és una escriptora basca que va realitzar estudis de Publicitat i Cinema. Ha treballat com a periodista en diversos mitjans, així com a guionista i editora. Amb la tesi Itsasoa da bide bakarra (2014) es doctorà en Literatura pel departament de Lingüística i Estudis Bascos de la Universitat del País Basc, on actualment exerceix docència. Ha publicat tres llibres de contes: Eta handik gutxira gaur (2004), Haragia (2007) i Katu jendea (2010), tots ells traduïts al castellà. L'any 2018 va guanyar el Premi Euskadi de Plata i el Premi de Literatura d'Euskadi per Bihotz handiegia (2017).

sinopsi

L'obra es composa de sis contes que, com altres publicacions de l'autora, indaguen en la vida quotidiana i íntima dels personatges. Les narracions es despleguen des d'aquesta mirada fronterera entre el dins i el fora —la casa pròpia i la de l'altre, l'imaginari íntim i el diàleg—, i giren al voltant de temes com ara la cura, la malaltia, el secret, el recorregut (per la infància, per l'adolescència i la vellesa). A través d'elles s'exploren el cos, les relacions —especialment les que s'estableixen entre mares i filles—, la construcció d'un mateix a partir de la mirada projectada sobre l'altre o la reflexió al voltant del temps i l'entorn.

ressenya

Bihotz handiegia és una obra travessada per la idea de la frontera. No es tracta només d'un límit físic, sinó del llindar que trobem entre els pols emoció-raó, vida-mort, etc. Tots els contes estan construïts al voltant de l'espai on s'entrecreuen aquests eixos. En aquest sentit, és una obra que posa damunt la taula el límit. La pregunta sobre aquesta qüestió, però, no passa per demanar-se el lloc on es situen els límits que ens trobem a la vida quotidiana, sinó per fer explícit aquell espai fronterer on es posen en lloc totes les contradiccions i les forces d'aquests eixos dicotòmics. Un espai que bull subtilment i que fa repensar l'espai de la intimitat.

Segons Itxaro Borda (2013), a la literatura basca escrita per dones l'espai de la intimitat es dreça com a resistència. L'autora explica que les escriptores basques que parlen de la intimitat –entre elles Rodriguez amb l'obra Katu jendea (2010)– porten la transgressió als espais que havien quedat relegats a les dones (horts, llars, llits). Espais on a través de la paraula i del relat les escriptores parlen del cos. D'un cos que, diu ella, pot simbolitzar la pàtria i potser també el món. Si es llegeix des d'aquesta perspectiva, «la pàtria», «tal vegada el món», que simbolitzarien els cossos de Bihotz handiegia, es descobreix com un cos-pàtria en inevitable transformació, un cos-pàtria que amaga secrets dels quals no se'n parla en públic, que dialoga amb la seva malaltia i que creix a ambdues bandes de la frontera. Però el cos, més aviat, cossos expressats al llarg de l'obra de Rodriguez no es limiten a la metàfora de la pàtria. D'aquí que resulti de gran interès llegir-los des de la idea de frontera, entesa com un espai discursiu, textual, on es creuen i desborden les dicotomies. En aquest recull de contes, els cossos ens parlen, són protagonistes, i són també espais travessats.

Bihotz handiegia aconsegueix sortir de la casa —on havia quedat relegada la dona i que, a vegades, és un espai avorrit, carcerari, anguniós— per a entrar dins d'una casa aliena i, des de la mirada que dona aquesta distància, repensar allò propi, la casa d'un, la intimitat. Llavors sí, es descobreix anguniosa, egoista, pobra, solitària, extirpada i en transformació dolorosa; però, alhora, també generosa, compartida i en aquell inevitable esdevenir que és necessari i vital.

autopoètica

"El sentiment d'estranyesa em resulta proper. I trobo que a l'hora d'escriure pot ser un element important, perquè et dona la possibilitat de contar les coses des d'una altra perspectiva."

EITB Kultura transit (2017), «Eider Rodriguez, 'Bihotz handiegia», Euskal Irrati Telebista.

"He tractat de portar a la literatura [...] coses petites, quotidianes, però que provoquen una mena de despreniment. Seguint la ressonància que poden suscitar, podem arribar a alguna cosa més gran."

Literaktum (2017), Conversa entre Eider Rodriguez i Iñigo Astiz en el marc del   Festival Literaktum de Donostia.

bibliografia 

BORDA, Itxaro (2013), «La intimidad, esa bomba» 452F. Revista de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, 9, 42-55, [21/01/19], <http://www.452f.com/pdf/numero09/09_452f-mono-itxaro-borda-es.pdf&gt;