biografia

Nascuda a Manchester el 1959, Jeanette Winterson prioritza una obra davant l'experiència que la genera. "There's no such a thing as autobiography, there's only art and lies", assevera l'escriptora a la novel·la que porta per títol la clau d'aquesta reflexió. En el marc de la seva producció, catalogada per la crítica com a postmoderna, ha conreat el gènere de narrativa amb Oranges Are Not the Only Fruit (1985) o Sexing the Cherry (1990), entre d'altres, tot i que les seves publicacions també abasten els camps del conte i el còmic.

sinopsi

La història neix d'una veu desprovista de tota marca específica de gènere, edat, caràcter i fesomia excepte pel personatge que el propi discurs configura. En el procés de recrear-ne el cos malalt de càncer, la veu recupera el record de la seva amant a través d'una minuciosa anàlisi de l'anatomia humana. La malaltia qüestiona el bastiment que sosté la passió quan tot d'una estimar suposa no decidir el bé per un Altre —en lloc de i dedicat a aquest Altre—, ans acceptar-ne la voluntat fins i tot a costa de la seva pèrdua.

ressenya

El text proposa que la consciència del límit compleix funcions rellevants en l'apropament del subjecte a la realitat de l'Altre. Mentre aquesta pot ser negligida per la passió, però, a la mort esdevé irreemplaçable: "The particularness of someone who mattered enough to grieve over is not made anodyne by death" (155). L'absència significa només quan la causa del buit, lluny de ser la ceguesa de qui creu conèixer, s'esdevé en el silenci que l'Altre imposa a l'inconegut.

"Why is the measure of love loss?" (9), es pregunta la veu narradora, en pugna amb la seva ànsia d'abastar l'Altre. Però la separació no és correlat de la pèrdua si aquell no és concebut com una pertinença. En un intent agònic de restablir el nexe amb Louise, la seva amant, la veu empra la ciència a través del llenguatge poètic per realizar un estudi literari de l'anatomia humana. A imatge del recorregut enciclopèdic que fa Melville a Moby Dick per esbrinar els misteris de la balena blanca, en aquest punt el llibre es secciona en diferents parts que canalitzen la passió de qui parla i revisen la complexitat del cos humà. Amb la subtilesa que acompanya la voluntat de revelar-ne els secrets, més que no pas posseir-los, Written on the Body aprofundeix, no tant en el coneixement de "les cèl·lules, els teixits, els sistemes i cavitats", "la pell", "l'esquelet" i "els sentits especials", com en la recerca introspectiva de la veu que, més enllà de reproduir la pròpia experiència, en construeix una memòria focalitzada per la mancança. És en aquest curós viatge vers l'encontre de la veritat de l'Altre que es posa de manifest la condició altra del cos com espai irreductible per on circula el desig, però tanmateix subjecte a una lectura que en reescrigui el sentit.

Posicions divergents dins l'àmbit dels estudis feministes debaten la necessitat de considerar la noció de "subjecte" per definir l'individu dins la societat en què es constitueix. Deutora d'aquesta polèmica, la novel·la evidencia la capacitat irrefutable del desig per anul·lar les fronteres que justifiquen els pronoms, però addueix en canvi que tant l'existència d'un subjecte amb funció de vertebrar el límit com el poder pensar la diferència de l'Altre en termes d'equitat respecte al Jo són igualment significatius. L'obra mostra amb un to irònic els abismes a què la passió enfronta l'ésser quan aquella gosa dissoldre el marge de la disparitat. Veure's reflectit a l'Altre és retrobar-se amb un mateix a l'ull que mira.

Així, la projecció impossibilita el reconeixement de l'Altre. Quan el diagnòstic de Louise confirma un cas de leucèmia, la dona ha d'escollir entre seguir el seu marit a un centre sanitari de Suïssa o bé quedar-se a càrrec de l'amant. Ja a The Passion Winterson havia subratllat la importància de poder triar en la presa de consciència de si d'una persona: "the freedom to make their own mistakes". Aquí el personatge conductor es lamenta: "I wish I coud hear your voice again" (135) —i pel lectorat, certament, també fóra interessant sentir la veu de Louise. Però no és aquesta qui decideix com esmerçar els 97 mesos de vida que li queden: la història suggereix que l'amor, no la mort, pot ser l'origen de la pèrdua de la veu.

autopoética

"I recognize that strand in women's writing of which I am directly a part and which speaks to me in a very personal way. It has to, because I am part of that struggle. As well as being a writer neither male nor female, I am a writer who is a woman. I am very conscious of that. I am conscious that the voice does get stronger all the time, the voice of the woman writing [...] [as] Virginia Woolf says we have to work for women writers so that they will appear."

Jeanette Winterson (1997), "The Art of Fiction CL", Paris Review 39, 145: 104.

bibliografia crítica

Winterson, Jeanette (1997), "The Art of Fiction CL", Paris Review 39, 145: 69-112.