biografia

Nawal El Saadawi (1931) és una metgessa, escriptora i feminista egípcia. El fet que patís de petita la mutilació dels òrgans genitals, així com les dificultats que va trobar per voler estudiar, han marcat el seu activisme en favor dels drets de les dona, especialment en el context àrab. Escriptora tant d'assaig com de ficció, la seva obra Al-mar’a wa-l-jins (La dona i el sexe, 1969) esdevingué un referent per a la segona onada del feminisme. Al llarg de la seva vida ha estat destituïda de la seva feina, empresonada i s'ha vist obligada a deixar Egipte per amenaces d'islamistes radicals.

sinopsi

Partint de nombroses experiències com a metgessa, l'autora exposa els problemes psicològics i sexuals de la majoria de dones egípcies —i àrabs—, nascuts de la doble moral de l'estat: per una banda, una gran repressió sexual i, per l'altra, l'anul·lació de la personalitat en pro de l'exaltació del físic femení com a reclam per a trobar un bon marit. Més enllà de limitar-se a denunciar la situació contemporània, l'obra presenta un repàs històric de la marginació social de la dona, tot assenyalant els motius socioeconòmics amagats sempre darrere de la religió i la moral.

ressenya

Tot i ser una obra dels anys 70, la denúncia que hi trobem és, malauradament, encara vigent als nostres dies. L'empresonament moral que pateixen moltes dones àrabs té unes conseqüències psicològiques, socials i, fins i tot, econòmiques de gran abast. En una extensa primera part titulada "La mitad mutilada", l'exposició dels principals problemes que pateixen les dones egípcies és crua i commovedora. Nawal El Saadawi lleva el vel que cobreix temes tan tabús i controvertits com la traumàtica extirpació del clítoris, el perill constant d'abús sexual dins l'entorn familiar, la repressió de la conducta femenina en l'àmbit públic, la càrrega de l'honor familiar en la virginitat de les dones, el mutisme sobre el cos i la sexualitat de la dona, la diferència d'educació entre els dos sexes o el constant sentiment de culpa amb què creixen les nenes només pel fet de ser-ho.

En la resta del llibre ("La mujer en la historia", "La mujer árabe" i "El punto de ruptura"), d'un contingut de caire més històric —però no per això menys reivindicatiu—, trobem una anàlisi incisiva del paper de la dona en la història, una història no pas exclusiva de la dona àrab, sinó de totes les dones, els referents de la qual resulten coneguts per al públic occidental. Veure amb tanta claredat un fil conductor de repressió sexual, moral i social per part d'uns sistemes patriarcals que, emparats en un discurs religiós manipulat, castren la dona, en sentit tant metafòric com literal, per tal de perpetuar un sistema que afavoreix la diferència de classes i la injustícia social... tot això no pot deixar indiferent cap lector, home o dona, sigui d’on sigui. Tot esgranant el perquè de la situació de la dona, la història ens és presentada amb una visió analítica, i és que l’autora fuig d’una simple acceptació dels esdeveniments històrics i, amb perspectiva crítica, convida a lluitar per provocar el canvi.

Quan, ja cap al final del llibre, l'autora ens recorda que el progrés que va conèixer Egipte cap al segle XIX i començaments del XX va anar lligat a uns i unes intel·lectuals que defensaven la necessitat d'educació i emancipació de la dona per tal "d'aixecar el país", es recupera al missatge que transmet l'obra: no hi ha justícia social ni progrés possibles sense igualtat entre homes i dones.