biografia

Betty Friedan (Illinois, 1921-2006), figura emblemàtica de la segona onada feminista i autora d'obres com The Second Stage (1981) o The Fountain of Age (1993), féu palès a l'assaig The Feminine Mystique (1963) que l'alienació femenina a la societat americana dins el context posterior a la Segona Guerra Mundial no era un cas aïllat. El 1966, en el si d'un grup de 27 homes i dones, creà l'organisme NOW (National Organization for Women), que presidí fins el 1970 i en el qual lluità per la igualtat de gènere. 

sinopsi

A partir del context històric que llega la Segona Guerra Mundial, l'assaig realitza un estudi exhaustiu de les conseqüències que ha tingut per a la dona americana el fet d'haver estat objecte del concepte "feminitat". El text exposa com el patriarcat ignora les veritables necessitats de les dones —allò que l'autora ha anomenat "the problem that has no name"— i, sota el simulacre de contribuir a l'equilibri del nucli familiar i el progrés social, les condemna a la pèrdua inestimable que suposa, tant al nivell individual com col·lectiu, la manca d'una consciència de si. 

ressenya

Catorze capítols configuren l'assaig on Friedan impugna la ideologia subjacent al concepte d'"essència femenina" —el qual postula que la identitat de la dona està determinada per la seva biologia— i demostra, en un apropament a la realitat social americana de la guerra freda, que l'elecció determinada per la cultura constitueix la naturalesa humana. El subjecte té valor només quan assoleix la llibertat d'elecció que el fa existir.

L'autora defensa que la feminitat construeix i imposa el patró d'un model d'esclavitud que nega el desenvolupament de les capacitats i el reconeixement de les dones amb la pretensió de subjugar-les a la voluntat masculina. El desig de l'Altre analitzat a l'assaig és, doncs, producte d'una assimilació. L'objectiu del confinament de la dona a una dependència moral i física de l'home és potenciar el progrés d'aquest darrer, no ja en termes reals sinó relatius, en contrast amb el destí d'aquella.

Per tal d'exemplificar aquesta reclusió, l'autora presenta un controvertit paral·lelisme entre l'Alemanya i l'Amèrica de principis del segle XX en dues ocasions al llarg de l'obra: d'una banda, tot remembrant el lema "Kinder, Kche, Kirche" (fills, cuina, església) —"una passió, un paper, una ocupació"—, amb el qual els nazis decretaven l'enclavament de la dona a la llar, Friedan denuncia un retrocés en la lluita per l'emancipació femenina en el si de la societat americana, i es pregunta, atònita, "what happened to their dreams" (85) —què se'n va fer de llurs desitjos; d'altra banda, cap al final de la travessia, la narradora torna a fer referència als camps d'extermini jueu on, dels presoners que van sobreviure al genocidi, només conservaren la integritat els qui havien unit a una sòlida concepció del temps la consciència dels desitjos amb què s'identificaven.

Tot i l'adequació de l'objectiu del discurs de Friedan al context específic en què es basa el seu assaig, les tesis defensades al mateix no han deixat de crear polèmica. En primer lloc, s'han qüestionat les interpretacions que fa l'autora d'especialistes com Sigmund Freud, Abraham Maslow, Margaret Mead o Alfred Kinsey. A més, l'ús de la imatge dels camps de concentració nazi ha estat rebatut i considerat "narcisista, forassenyat, sentimentalista i autoindulgent" per la feminista i activista social bell hooks. Tot problematitzant el punt de vista defensat a l'assaig, Tillie Olsen titlla de reduccionista la perspectiva burgesa de l'autora i reivindica la posició, ignorada per aquesta, de dones pertanyents a la clase obrera, treballadores tant a dins com a fora de casa. Cal tenir molt en compte, doncs, que el present llibre no es dirigeix a les dones en general, sinó a aquelles que es troben estrictament dins el límit de les coordenades de temps i espai esmentats.

Malgrat comparacions desafortunades, la base dels arguments aportats per eradicar la mística femenina és convincent i clara. Subratlla Friedan que la manca d'una identitat limita el potencial del desig femení a la satisfacció de necessitats primàries sense que la paraula hi intervingui ni per tant les pugui enriquir. La negació de les aptituds genera deficiències, ja que "capacities are also needs" (437). Com a antídot de la mística femenina, es proposa l'educació per promoure entre les mestresses de casa un treball creatiu que vetlli per la restitució de les veus manllevades a la Història.  

bibliografia crítica

Fermaglich, Kristen (2003), "'The Comfortable Concentration Camp': the Significance of Nazi Imagery in Betty Friedan's The Feminine Mystique"(1963), American Jewish History, 91, 27/9/2009, <http://findarticles.com/p/articles/mi_hb6389/is_2_91/ai_n29062459/&gt;.

McElroy, Wendy (2001), "Politizando al ama de casa", El Instituto Independiente, 13/10/2009, <www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=19&gt;.

Tyler May, Elaine (1999) "Letter written by a working-class woman to Betty Friedan on publication of The Feminine Mystique (1963)", Homeward Bound: American Families in the Cold War Era , New York, Basic Books.