Tampoco sé cuándo váis a poder leer este diario. Ignoro incluso si llegará a vuestras manos alguna vez. Sólo sé que me aferro a él como una tabla de salvación y que escribo sin casi parar con la obsesión de no dejar lagunas. Pienso que si no hubiera podido escribir me habría muerto de desesperación.
Forest Tarrat, Eva
biografia
Va néixer el 1928 en una familia anarquista barcelonina i es traslladà el 1948 a Madrid a fer Medicina. Es casà el 1956 amb el dramaturg Alfonso Sastre, amb qui té tres fills. Ha escrit diverses obres de denúncia (contes, novel·les i assaig). Des de ben jove va decidir dedicar la seva vida a la defensa dels drets humans, i a la lluita per l'emancipació de la dona i contra la tortura (el 1979 va crear el TAT), motius pels quals ha estat a la presó en més d'una ocasió. Morí el 2007.
sinopsi
Aquesta obra inclou el diari que va escriure l'autora entre el 29 de setembre i el 5 d'octubre del 1974, mentre estava incomunicada a la presó madrilenya de Yeserías; i un conjunt de cartes que va escriure entre el 19 d'octubre del 1974 i el 28 de febrer del 1975, durant els primers mesos de la seva estada a la presó franquista a l'espera que un Tribunal Militar decidís condemnar-la o no a mort (tres anys en presó preventiva a l'espera d'un judici).
ressenya
Tant al llarg del diari com de les nombroses cartes que inclou el llibre, l'autora se'ns mostra com una dona forta, valenta i lluitadora, que a pesar d'estar detinguda, empresonada i torturada, es preocupa pels seus fills: Juan, Pablo i Eva (que, en aquella època, només tenia 12 anys), i pel seu marit. Tracta de mantenir-se per sobre de la kafkiana realitat que li han imposat i conserva la seva lucidesa per tal de no caure en una pregona depressió o en un derrotisme sense fi, ja que, tot i estar en aquestes circumstàncies tan adverses, se sap compromesa amb els seus fills, marit, amics i amb la humanitat. Aquest llibre veié la llum a París el 1975 com un gest solidari entre dones i fins al dia d'avui ja ha estat traduït a 17 idiomes.
Al llarg del diari i de les cartes ens fem càrrec que aquest "llibre circumstancial" va servir, i serveix encara avui, com un "llibre de solidaritat" per reclamar l'atenció de la societat sobre uns problemes col·lectius (dictadura, presó preventiva, tortura…), i per ajudar les persones que, des del 1974, es poden trobar en la mateixa situació que l'autora d'aquest llibre.
El llibre ens mostra com, fins i tot en els moments més obscurs de la vida, en els més difícils, una dona compromesa se sap més forta que el seu enemic i, alhora, sap conservar la tendresa, l'amor, la comprensió cap a la seva família; en aquest sentit, Eva Forest seria un bon exemple de la lluita per l'emancipació femenina dins les fosques tenebres de les presons franquistes. Un ble d'esperança dins la nit més negra. Esperança per als seus i, també, per a totes i tots nosaltres. Esperança, compromís, lluita, amor i tendresa podrien ser les paraules que definissin tant el llibre ressenyat com tota la trajectòria vital i intel·lectual de la seva autora.
Llavoré Pons, Jordi (2007), "Eva Forest Tarrat. Diarios y cartas desde la cárcel", Lletra de Dona in Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona.