biografia

Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís; novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, nascuda el 1873 a l'Alt Empordà. De formació autodidacta, es mantingué fidel als esquemes literaris del naturalisme i sobretot del Modernisme. En la seva narrativa, presenta generalment un paisatge rural esquerp on l'home viu sol i abocat al fatalisme. La seva obra ha exercit una influència decisiva en el desenvolupament de la narrativa del segle XX.  

sinopsi

La Mila, casada amb en Matias, emprèn a contracor un viatge amb el seu marit cap a l'ermita de Sant Ponç, a l'alta muntanya, on aniran a fer d'ermitans. La vida d'ermitana desplau profundament la Mila però a través del maestratge del pastor, acabarà prenent conciència d'ella mateixa. L'obra se centra en el trasbals interior de la Mila provocat per la convivència amb el seu marit. La insatisfacció condueix la Mila a un desequilibri emocional que a través de l'amor i sobretot del sentiment maternal que sent pel nen Baldiret la porta a abandonar la muntanya i a poder-se autorealitzar; tot i que això li comporta la solitud. 

ressenya

La novel·la s'estructura en quatre parts. A la primera part (capítols I-VII), se'ns mostra la presa de contacte de la protagonista amb la realitat. Des del primer capítol, el paisatge actua com a correlat objectiu de l'estat d'ànim de la Mila (fet que es mantindrà al llarg de tota la novel·la) i s'apunta el tema central de la novel·la: l'autorealització de la protagonista. Durant la segona part (capítols VIII-X), es desenvolupa el nucli de la novel·la. A través d'aquests capítols trobem una representació del que és la vida en societat i, sobretot, se'ns mostra l'anul·lació de les idees. És en aquests capítols quan es produeix el trencament del matrimoni de la Mila i en Maties d'una manera definitiva i quan la protagonista pren consciència que ha perdut el domini sobre l'entorn. La tercera part (capítols XI-XVII) mostra com la Mila pren consciència de com és la realitat; aquests capítols donaran peu a la part final (XIII-XVIII) en els quals es recomença la novel·la. En el capítol XIII, la Mila fa una pujada però aquest cop no serà física com en el primer capítol sinó que serà emocional. La protagonista és conscient de la realitat que l'envolta i decideix abandonar l'ermita. Entre la Mila que ha pujat al cim i la que davalla en l'últim capítol hi ha un gran canvi: és un ésser individualitzat, a partir d'aquest moment és ella qui decideix sobre el seu destí. El preu de l'autorealització, però, serà la solitud. Enfront aquesta solitud, la Mila mostra una actitud vitalista que ens mostra una doble dimensió de l'ésser humà: la dimensió de l'ésser biològic (les necessitats de l'individu) i les dimensions de l'ésser moral (la Mila pren consciència que pot canviar les coses). Aquesta doble dimensió de la Mila és la que fa possible que pugui marxar de l'ermita, que pugui iniciar la Davallada i buscar la seva autorealització tot i que això li comporti la solitud.