biografia

La figura de Mercè Rodoreda (Sant Gervasi, 1908-Girona, 1983) amaga una vida marcada per un debat cultural intens i per una transformació social basada en la modernització. Es casa a vint anys i té un fill. És quan esclata la guerra que es desperta en ella un desig d'independència, del que en resulta la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada? (1939). Des de l'exili fa periodisme polític i escriu contes i més novel·les: Un dia en la vida d'un home (1934), La plaça del Diamant (1962) i Mirall trencat (1974), entre d'altres.

sinopsi

Mirall trencat ens explica la tràgica història d'una família barcelonina de principis del segle XX. L'autora reflectirà, a través de premonicions i records, conceptes que preocupen als personatges: la mort, el pes de la nostàlgia, els secrets... Durant tres generacions s'evocaran fragments de vida, els quals estaran carregats de multitud de detalls simbòlics que s'aniran recuperant al llarg de la novel·la. Elements com les flors, les joies, el mirall, el jardí... enriquiran tot l'univers de ficció de la novel·la. A partir d'unes percepcions, sobretot femenines, l'autora donarà sortida als sentiments predominants de l'obra: la tristesa i la por.

ressenya

Mirall trencat és una novel·la de maduresa, on l'autora opta per un punt de vista múltiple: móns amb entitats pròpies que reflectiran, com un mirall esbocinat, la història d'una família. A través de reserves de memòria involuntària es teixirà una teranyina d'amors, odis, interessos... sentiments.

Amb el rerafons d'una Barcelona refinada i elegant de principis del segle XX, se cedeix protagonisme, i fins i tot es produeix una mena de mitificació, als personatges femenins. Amb elles podem veure la confiança de l'autora dipositada en la dona i són elles que es transformen en la veu adient per fer-nos arribar la visió del món de Rodoreda. El personatge de Teresa Goday de Valldaura, que és la matriarca de la família, ens traspassa un sentiment passional cap a la vida però que es veu esfondrada per la vellesa. Sofia Valldaura reflecteix una oposició cap a la seva mare, la Teresa, ja que no amaga la seva duresa i sequedat, atributs que li permetran suportar les adversitats amb una total enteresa. L'última de les generacions és protagonitzada per la Maria, una nena abocada a la mort, la figura més poètica i suggeridora de la ficció. Aquests tres personatges formen un cercle perfectament tancat. Al voltant d'aquests personatges hi conviuran figures masculines vitals pels esdeveniments futurs: Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera...

La seva prosa esdevé emotiva i això provoca que els sentiments esdevinguin obsessius, ja que viuen en la intimitat dels personatges. Símbols com l'aigua (mort, sensualitat), el mirall (pas del temps, secrets, destrucció), el llorer (immortalitat), el jardí (infantesa, misteri, la mort), la rata (decadència absoluta, destrucció), etc., ens remetran a un magnífic món simbòlic que es relacionaran amb cada personatge. Mirall trencat és, doncs, la representació d'un món real dins un autèntic microcosmos que la guerra (i els mateixos personatges) destrueix.

Rodoreda ens regalarà una escriptura complexa, elaborada amb veritable mestria, on hi projectarà una punyent realitat femenina. Les descripcions dels objectes i el gust pels detalls que apareixen en la narració em proven que existeix una poeticitat, únicament reservada a les dones.