sinopsi

Le sabotage amoureux constitueix els records d'infantesa de l'autora quan era una nena de cinc anys que arriba a la Xina, a Pekín, on s'estarà tres anys amb motiu de la feina de diplomàtic del seu pare. Al barri de San Li Tun, zona aïllada de la resta de la ciutat i on es concentren tots els diplomàtics i les seves famílies, la protagonista pren part activa en una guerra entre infants de bàndols diferents: els aliats (una amalgama de diverses nacionalitats) contra els alemanys de l'est. És en aquesta època quan coneix Elena, una nena italiana de qui s'enamora cegament però de qui no obtindrà res més que indiferència i menyspreu.

ressenya

Amélie Nothomb fa a Le sabotage amoureux una paròdia de la segona guerra mundial i també de les seves vivències a "la cité des ventilateurs" o Pekín. Ho fa amb un estil humorístic i sarcàstic, amb diàlegs curts però intensos i punyents i de tal manera que el lector estableix constantment paral·lelismes entre les situacions que viuen la protagonista i els altres infants i situacions del món dels adults que tots coneixem.

És el 1974 i a la Xina comunista no se sap què és veritat i què no, què ha passat realment i què és ficció, quins diaris són creïbles i quins es dediquen a mentir descaradament. Demagògia i manipulació com la que té lloc a l'escola de la protagonista on la seva redacció és censurada pel professor i on tots els alumnes són influïts de manera gens subtil. Escandalós i indignant. Cal revoltar-se contra el sistema o sabotejar-lo des de dins. Nothomb ho té clar.

Fora de l'escola, l'autora i els altres fills de diplomàtics juguen a la guerra. El lector, ja immers en un nou sistema de referències, identifica una bicicleta amb un cavall, una caixa gegant amb un hospital o simples garatges amb posicions estratègiques. La lluita és intensa i aferrissada i els nens i nenes demostren una crueltat extrema i desmesurada de la mateixa manera que en el món real dels adults es porten a terme pràctiques de tortura veritablement monstruoses:

"Il faudra aussi lui arracher les cheveux, les sourcils et les cils. -Et les ongles! -On lui arrachera tout!"

Nothomb aprofundeix en el tema i posa de manifest l'absurditat de la guerra en si mateixa així com la de les seves causes, suposadament nobles, quan, un cop finalitzat el present conflicte bèl·lic -ambdós bàndols signen un tractat incomprensible per a ells, símbol del tractat de Ginebra-, els menors decideixen atacar els nepalesos perquè no tenen una bandera rectangular sinó quadrada.

Igualment cabdal a la novel·la és la relació que manté la narradora amb l'Elena, una relació que reprodueix els rols de conducta de l'amor cavalleresc, el qual és aquí parodiat: una enamorada rendida i sotmesa en cos i ànima que no dubta a fer el ridícul i una estimada impertorbable que sobrepassa de llarg els límits de la crueltat:

"-Voilà, dis-je. -Quoi? daigna-t-elle demander. -J'ai fait vingt fois le tour de la cour. -Ah. J'avais oublié. Recommence, je ne t'ai pas vue."

Així doncs, Nothomb submergeix el lector en un univers infantil on, amb la mainada com a protagonista, se subverteixen tant el gènere èpic com l'amor cortès.

bibliografia crítica

Alstadt, Marie "Amélie Nothomb, l'écrivain-phénomène", L'express Livres, 17/02/2005 <http://lexpress.livres.fr/&gt;, 24/10/2006.

Ardolino, Francesco (1999), "La guerra fictícia en la narrativa d'Amélie Nothomb", Femmes et guerre en Mediterranée, Guy Dugas y Marta Segarra (eds.), Barcelona i Montpellier, Publicacions de la Universitat de Barcelona i Presses de l'Université Paul Valéry: 169-178.

Guerrero Alonso, María Luisa (2001), "Parodia subvertida / Parodia subversiva: Le sabotage amoureux de Amélie Nothomb", Thelème. Revista complutense de estudios franceses, 16: 171-183.