biografia

Maria Barbal va néixer a Tremp el 1949. Es traslladà a Barcelona el 1964 per cursar el batxillerat i estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1971. Es dedicà a l’ensenyament, activitat que combinà amb l’escriptura a partir del 1984, any en què la seva primera novel·la, Pedra de tartera, guanyà el premi Joaquim Ruyra. Ha publicat novel·les, reculls de relats breus, literatura juvenil i una obra de teatre. Càmfora va ser guardonada el 1993 amb diversos premis i el 2005 va rebre el Prudenci Bertrana per País íntim.

sinopsi

Una part de la família Raurill, originària de Torrent, al Pallars, abandona el poble per instal·lar-se a Barcelona, en ple èxode rural dels anys seixanta. Lluny de buscar prosperitat o oportunitats, aquest trasllat respon a les desavinences familiars entre Leandre, el patriarca, i el seu gendre Frederic a causa del dot de Sabina, la filla gran. Seguint els mandats de la societat rural, profundament patriarcal, Leandre Raurill decideix marxar a Barcelona i imposa la seva voluntat a Maurici i Palmira, l’hereu i la jove, que segueixen el pare amb recança i obediència. La ciutat els proporcionarà, a cadascun, un destí ben divers: llibertat, fracàs o mort.

ressenya

Càmfora és una novel·la sobre l’èxode rural, la migració a la ciutat i l’efecte que el desarrelament té en cadascun dels personatges protagonistes. Malgrat la qualificació de «novel·la rural», l’obra no és una història del Pallars ni sobre el Pallars, no és tampoc la història d’un trajecte, sinó de les implicacions que conté aquest trajecte, aquest trasllat; com la migració produeix un efecte en el lloc que és abandonat, en el lloc on s’arriba i en els protagonistes del mateix. Aquests personatges, arribats a la ciutat, han d’assumir un nou paisatge, un nou codi de valors i un nou model social, la qual cosa els provoca una transformació interior. Un cop a Barcelona, els tres personatges pateixen processos molt diversos que tenen a veure amb el canvi dels patrons socials i el trencament de l’estructura familiar que, a la ciutat, no pot seguir mantenint-se com al poble. Aquest canvi d’espai, costums i model relacional provoca desarrelament en el cas dels dos homes, que acaben tornant al poble, i una voluntat ferma en Palmira d’encetar una nova vida que a la ciutat veu plena d’oportunitats per a ella i la seva filla. Per sota d’aquesta trama principal, es desenvolupen diverses subtrames que ens dibuixen un món dividit entre dos espais, dos models de societat, gairebé antagònics: el món rural, anacrònic, patriarcal, endogàmic i moribund; i el món urbà, un espai de llibertat i oportunitats però també d’anonimat, desarrelament i invisibilitat. Quan Leandre, Maurici i Palmira s’instal·len a Barcelona es fan càrrec d’una botigueta de l’Eixample. Malgrat els intents de Palmira per construir una vida nova per a tots, Leandre abandona aviat el somni de fer fortuna a la ciutat, acuitat per la necessitat de tornar a l’espai que li permet significar-se socialment; Maurici cau en la més profunda desesperació i anihilació a causa de la invisibilitat a què el sotmet la ciutat i a la manca dels referents de la infantesa; Palmira inicia un procés d’afirmació interna que la du a emancipar-se econòmicament, a treballar, i a deslliurar-se de les normes de subordinació a què l’obligava l’estructura patriarcal. A través d’aquest relat arribem a conèixer els grans secrets de la família Raurill: l’origen incestuós de Maurici, que és, en realitat, fruit de l’abús reiterat de Leandre a la seva filla Sabina; els altres abusos i violacions que Leandre exerceix sobre la seva pròpia dona, Madrona, i sobre Roseta, la veïna de la família, dibuixant-se com un home autoritari i violent; l’amor que sorgeix entre Palmira i Josep, a Barcelona; l’encaterinament de Leandre amb una prostituta francesa, un cop tornat al poble, i la dilapidació dels seus béns jugant a cartes; la voluntat de bona part d’aquests personatges d’acabar amb la vida del patriarca; l’incendi que sembla cremar no només la casa familiar, sinó també el món obsolet del Pallars.

Amb Càmfora, Maria Barbal acaba de construir un univers ficcional dibuixat ja a Pedra de tartera i Mel i metzines, amb el Pallars de fons: un espai viscut que desapareix i del que l’autora en vol deixar constància i memòria, sense fer-ne un retrat idíl·lic ni una reivindicació com a espai mític. El Pallars de Càmfora és un món altament agressiu i violent amb els febles, sobretot amb les dones.