sinopsi

Aloma és una noia que viu amb el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el seu nebot Dani. L'arribada del seu cunyat Robert des d'Amèrica crea molta expectació. Els sentiments d'Aloma cap a ell són contradictoris, es mouen entre l'atracció i la repulsió. Tanmateix acaben mantenint relacions. Entretant, Dani cau malalt i finalment mor. Joan, mentre, és infidel i s'endeuta per la seva amant. Això fa que s'hagin de vendre la casa i anar a viure de lloguer. Les desgràcies culminen amb el descobriment d'una relació amorosa que Robert havia deixat a Amèrica i la seva marxa. Tot i el dolor, Aloma decideix continuar vivint pel fill que espera.

ressenya

Una de les qüestions que ens podríem plantejar davant d'Aloma és de si es tracta d'una novel·la autobiogràfica. Sovint confiar en l'autobiografisme és caure en una temptació inevitable, sobretot quan alguns paral·lelismes entre l'obra i la vida de l'autor semblen convidar-nos-hi. En el cas d'aquesta novel·la, on sí trobem aquesta vinculació, sembla una qüestió molt clara.

Existeixen alguns esdeveniments que lliguen realitat i ficció: la relació d'una jove amb un familiar de més edat, principalment, però també la ubicació de la llar en una casa amb jardí. Això sembla indicar el caire autobiogràfic del llibre. En el mateix sentit, podríem llegir l'ús de l'estil indirecte lliure, que permet fins i tot incloure pensaments íntims de la protagonista. Igualment l'escriptora trenca la linealitat del temps i deixa que apareguin els records de la noia per associacions lliures. Així doncs, la narració ens introdueix només en el món d'Aloma, que podríem veure com l'alter-ego de Rodoreda.

Malgrat tot, és important no confondre la ficció amb l'autobiografia: naturalment l'autora s'inspira en la pròpia experiència vital, i tanmateix cal dir que la novel·la va molt més enllà de l'anècdota personal i intenta construir una ficció, centrant-se en l'anàlisi de la psicologia de la seva protagonista.

Rodoreda comença a desenvolupar-hi el seu estil característic basat sobretot en el recurs simbòlic. Identifica el jardí i la llar amb el món de la innocència, món que Aloma abandonarà al llarg de la novel·la. Es tracta, per tant, d'una novel·la que narra la transformació de l'infant en adult, a través del descobriment de la mort, l'amor, l'engany i, al final, del deure que s'encarna en un fill.

L'autora marca la sortida del món infantil amb el marciment de les flors. També utilitza amb finalitat simbòlica el temps: l'obra comença a la primavera, el temps de la florida, continua amb l'estiu, el clímax de la trama, la tardor suposa el principi de la decadència i a l'hivern s'encadenen tots els desastres. La novel·la conclou amb la promesa d'una nova primavera, quedant així un final obert.

Malgrat que pugui semblar el contrari, és una novel·la d'aparença molt senzilla: el seu vocabulari és planer, no té grans descripcions i evita tractar directament els temes transcendentals igual que evita caure en la grandiloqüència. Però, tot i així, aconsegueix una gran profunditat. El resultat és una novel·la que potser fou un exercici catàrtic per l'autora, que intentava deixar enrere els errors de la seva joventut.

bibliografia critica

Nadal, Marta (2000), De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda, Barcelona, Edicions 62.

Poch, Joaquim (1987), Psicoanàlisi i dona a l'obra de M. Rodoreda (un estudi del narcisisme femení), Barcelona, PPU.