• La UB Divulga
• Projectes
• Neuroconcert
• Participants

Participants

Universitat de Barcelona

• 
  Raquel Aparicio

  Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona l’any 2019, tot seguit va cursar el màster en Recerca en Comportament i Cognició a la mateixa institució. L’any 2020 va iniciar el doctorat en Cervell, Cognició i Conducta al Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab), en el marc del projecte europeu Artsoundscapes. Actualment, està finalitzant els estudis de doctorat. La seva recerca se centra en els efectes de l’estimulació musical repetitiva en la funció cognitiva i l’activitat cerebral, i en el paper que hi té l’arqueoacústica.

• 
  Jordi Costa

  Professor associat de la Facultat de Psicologia de la UB, al Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, i membre del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab), adscrit a l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Els seus interessos científics se centren en l’audició, particularment, en com el sistema auditiu aconsegueix codificar la regularitat acústica per produir prediccions tant en contingut com en el temps. És l’investigador principal d’una línia de recerca que explora el paper del cerebel en la producció controlada de sons afinats (PID2021-128624NA-I00, Projectes de generació de coneixement, Ministeri de Ciència i Innovació).

• 
  Carles Escera

  Catedràtic de Neurociència Cognitiva, responsable del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab) i investigador de l’Institut de Neurociències de la UB (UBneuro) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). Els seus interessos giren entorn de comprendre com el cervell és capaç d’originar l’experiència auditiva —com hi sentim—, i, de manera més genèrica, en la funció cerebral. Els seus estudis es fonamenten en l’enregistrament de les ones cerebrals mitjançant tècniques d’electroencefalografia per estudiar respostes evocades per estímuls i la sincronització dels ritmes cerebrals. La seva darrera recerca se centra en la codificació neuronal dels sons de la parla en nounats i lactants mitjançant la caracterització d’ones cerebrals, amb l’objectiu d’esbrinar si una codificació defectuosa de la parla pot preveure futurs retards en el neurodesenvolupament.

Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

• 
  Rolf Baecker

  Doctor en Musicologia per la Universitat de Colònia. Va estudiar Musicologia, Filologia Romànica (Castellà, Català i Portuguès) i Història Ibèrica i Llatinoamericana a la Universitat de Colònia. Ha estat col·laborador a l’Instituto Camões, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i al Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD). Actualment, és professor titular al Departament de Clàssica i Contemporània i al Departament d’Estudis Culturals i Musicals de l’ESMUC, on ha exercit de cap d’estudis i de cap de departament. Hi ensenya Fonètica Aplicada al Cant (Alemany i Llatí), Estètica, Història del Flamenco, Història de la Musicologia, i Metodologies de Recerca, entre d’altres. També ha treballat a Codarts (Rotterdam), on ensenyava Història i Teoria del Flamenco, i ha estat professor convidat a la Universitat de Newcastle (Regne Unit), la Universitat de Graz (Àustria) i la Universitat de Zagreb (Croàcia). És membre de diferents societats musicològiques, i els seus interessos es mouen constantment entre la musicologia històrica i l’etnomusicologia, i inclouen aspectes semiòtics i l’intercanvi entre música i literatura.

• 
  Enric Guaus

  Investigador del Laboratori de Recerca en Tecnologia i Interacció Musical de l’ESMUC. L’any 2009 va obtenir el doctorat en Informàtica i Comunicació Digital per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, la seva recerca se centra en l’ús de les tecnologies digitals en l’àmbit de la creació i la interpretació musicals i la salut auditiva dels músics.

• 
  Perfecto Herrera

  Doctor en Tecnologies de la Informació i la Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2003 és professor a temps complet de l’ESMUC, on imparteix classes de Tecnologia Musical, Acústica, Psicoacústica, Habilitats d’Escolta Crítica, i Tecnologies per a la Investigació Musical, i on va dirigir, entre el 2005 i el 2011, el Departament de Sonologia. També forma part del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra des del 1997, on ha treballat com a enginyer de so, investigador i responsable de projectes. Els seus interessos de recerca principals són el processament de continguts d’àudio i música, la classificació en humans i màquines, i la percepció, la cognició i l’emoció musicals, àrees en què ha estat coautor de més de 150 treballs de recerca i articles en congressos i revistes internacionals.

• 
  Fèlix Pastor

  Compositor interessat a explorar i adaptar les tècniques tradicionals de composició a nous formats i entorns. La seva composició i les nombroses col·laboracions amb altres artistes li han donat l’oportunitat d’explorar alguns dels seus interessos, com ara l’arquitectura, la interactivitat, el disseny de so, la programació, el cinema i l’art. És doctor en Composició Musical per la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook i, des del 2007, professor i investigador de l’ESMUC.

Interpretacions musicals

• 
  Edurne Arizu

  Artista interdisciplinària. Acordionista contemporània, compositora i directora de teatre i vídeo. Formada al conservatori de Pamplona, es trasllada a Barcelona, on es llicencia en Musicologia. Més tard s’interessa per la música moderna i comença la seva carrera compositiva especialitzada en espectacles de dansa, teatre i circ. Té diversos discos editats amb diferents formacions que van de la música electrònica al jazz, el pop o la música clàssica. El 2023 ha guanyat una beca Barcelona Crea per investigar amb el seu alter ego les diferents intel·ligències artificials relacionades amb la música electrònica.

• 
  Mao Miyoshi

  Cantant soprano. Va iniciar els estudis amb el tenor Kanichi Suzuki i va llicenciar-se en Música a la Universitat de les Arts de Tòquio (Geidai) amb la professora i mezzosoprano Kazuko Nagai. De la seva trajectòria destaquen l’actuació al Palau de la Música Catalana com a solista en el Concert homenatge a Joan Guinjoan; la interpretació del paper titular de l’oratori Isacco, de Marianne von Martines, també al Palau de la Música Catalana, en el marc del projecte La Bottega d’Opera de l’ESMUC, i l’actuació a Calella com a Marcel·lina en Les noces de Fígaro. El 2018 va guanyar el primer premi al 28è Concurs de Música Clàssica del Japó. Actualment, està cursant el màster en Interpretació de la Música Clàssica i Contemporània a l’ESMUC, amb la professora Mireia Pintó.

• 
  Daniel Vidal

  Pianista. Va cursar estudis de piano a l’ESMUC, amb el professor i pianista Denis Lossev. Posteriorment, va rebre classes magistrals dels pianistes Daniel Ligorio, Adolf Pla i Jean François-Dichamp, i del compositor i director d’orquestra Salvador Brotons. Ha estudiat música de cambra amb Mireia Martí, Xavier Pardo, Mercè Hervada, Meritxell Gumà, Maria Gorina, Lourdes Pérez, Pierre Réach, Kennedy Moretti, Arnau i Abel Tomàs, Francisco Poyato i Alan Branch. També ha participat durant vuit anys en els cursos intensius d’estiu de metodologia IEM (Institut d’Educació Musical), i recentment ha cursat estudis de tango amb Néstor Zarzoso (2022) i sobre Poulenc amb Juan Manuel Cisneros (2023). Ha estat professor substitut de piano i llenguatge musical al Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones (escola vinculada al Liceu) durant la promoció 2021-2022.

• Grup de percussió

  Interpretació de Music for pieces of wood, de Steve Reich, a càrrec de Carles Almiñana, Andreu Bayarri, Martí Cerón, Eudal Colldeforns, Adrià Font, Eloi Gomà, Manuel Kustermann, Vicente Martínez, Júlia Mercader i Pau Sanuy (estudiants de l’ESMUC).