Supercomputación, ninjas y enfermedades, Didier Barradas Bautista
En aquest monòleg explico com mola Barcelona, pel fet de tenir bon clima, millor futbol... i la computadora més xula del món, i per què he fet servir aquesta computadora per investigar com és que les mutacions no ens fan tornar ninges com a les tortugues ninja.
Pinces òptiques, Raúl Bola Sampol
Les pinces òptiques o trampes òptiques són feixos de llum altament focalitzats amb els quals es poden atrapar, amb precisió, objectes micromètrics. Aquestes pinces actuen com les nostres mans i són un aliat perfecte dels microscopis que ens permeten observar i manipular cèl·lules o orgànuls interns. El treball d’aquesta tesi doctoral consisteix a usar pinces òptiques per mesurar forces de transport a l’interior de cèl·lules, de tal manera que la informació obtinguda ens faciliti entendre el funcionament de la cèl·lula, un aspecte crucial en el desenvolupament de malalties com el càncer o malalties degeneratives.
Our “sixth” sense, Erin Greguske
Mostra breu del nostre «sisè» sentit —la propiorecepció—, i de com interactuen els aminoglicòsids amb el sistema vestibular. N’expliquem diversos experiments i quins beneficis se n’espera trobar a partir dels resultats.
Síndrome de la huida de la sombra, María José Molina Contreras
Igual que els humans, les plantes s’enfronten a situacions desafiants, i en aquest vídeo de divulgació científica se’n vol mostrar un cas. Quan hi ha una situació de competència per la llum, les plantes pateixen l’anomenada síndrome de la fugida de l'ombra. Potser és el primer cop que sents aquest terme i et preguntes: què és aquesta síndrome?, com afecta les plantes?, totes les plantes la pateixen? Aquestes i altres qüestions bàsiques per a la nostra recerca diària les expliquem en aquest vídeo.
Un microscopio virtual, Silvana Pinheiro
Aquest vídeo descriu el meu projecte de doctorat d’una manera creativa i accessible per al públic en general. Les tècniques experimentals tenen limitacions a l’hora de mostrar-nos detalls moleculars. La nostra aportació és dissenyar un microscopi virtual basat en la simulació de la tècnica de fluorescència, amb l’objectiu de millorar el disseny de fàrmacs.
Una mirada a l’oceà, Patrícia Povea
Al Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà de la Universitat de Barcelona estudiem el clima del passat a partir d’analitzar la interacció de l’oceà amb l’atmosfera a baixes latituds, concretament al Pacífic equatorial. Per què és important aquesta interacció en el coneixement del clima? Doncs perquè ens permet determinar com capta CO2 l’oceà o bé com s’allibera CO2 a l’atmosfera. L’estudi de canvis climàtics del passat ens permet conèixer com han funcionat els mecanismes de captació i alliberament del CO2 i com ha reaccionat el sistema climàtic.
Estudi de l’arena d’Internet i la seva influència en l’entrada del turisme a l’agenda política, Esther Querol Castillo
La meva recerca es focalitza en la manera com han entrat els problemes a l’agenda política de la ciutat de Barcelona des de l’inici de la democràcia, i com les TIC han alterat la lluita de forces dels actors, a partir de donar una arena des de la qual puguin ser escoltats els que històricament han tingut menys recursos.
Brain mapping, Joanna Sierpowska
En aquest vídeo presento el meu projecte de tesi doctoral, en la qual investigo noves maneres del control intraoperatori de la parla en pacients neuroquirúrgics. Explico en què consisteix el mapatge cerebral i per què pot ajudar a disminuir els dèficits postoperatoris en aquests pacients. Esmento la teoria de la doble ruta del llenguatge, en què es recolza la metodologia del meu projecte.
El càncer hepàtic infantil, Marina Simon Coma
Sortim al carrer a explicar en què es basa la meva recerca sobre el càncer de fetge infantil.
ap2-hs, un gen important en el paràsit de la malària?, Elisabet Tintó
Què és la malària? Com es transmet? Quins països estan més afectats per aquesta malaltia? Quin microorganisme el causa? Què en sabem i què falta per saber encara? De què ens pot servir estudiar-ne la genètica i l’epigenètica? Com afecta la febre als paràsits de la malària? El vídeo respon de manera senzilla aquestes i altres preguntes sobre la malària, des d’una visió genèrica de la malaltia fins als detalls del meu projecte de doctorat. He intentat resumir els punts clau de la recerca que desenvolupo, centrada en l’estudi de del gen ap2-hs del paràsit causant de la malària. Aquest gen no és gaire conegut i encara està poc estudiat, però creiem que pot tenir gran importància en la biologia del paràsit i regular-ne processos clau com ara la supervivència a la febre. En qualsevol cas, encara queda molt camí per endavant fins a trobar el mecanisme exacte involucrat en aquest procés.
